El decret llei 16/2019 d'energies renovables de la Generalitat de Catalunya ha obert la caixa dels trons, perquè ha posat en safata de plata i catifa vermella el nostre territori a grans inversors forans. A falta d'una planificació ordenada, equilibrada, justa i mesurada, per a la transició del model energètic (que tanta falta ens fa!), ara s'adonen que estem lluny dels objectius dels «acords de París» sobre producció d'energia verda, i correm-hi tots. Bé, més aviat ha sigut un correm-hi d'uns quants, que s'estan fregant les mans i les butxaques i aprofitant per presentar projectes de centrals eòliques a tort i a dret. Al Departament d'Empresa i Coneixement els deu semblar una ganga que vinguin inversors de fora a construir les infraestructures del país. Doncs això té un preu que acabem costejant els ciutadans, que dissortadament en tenim vasta experiència; només cal pensar en el nostre model d'autopistes, per posar un trist exemple.

La forma de desplegar centrals eòliques i fotovoltaiques, així com les seves característiques i emplaçaments, haurien de ser una qüestió de país rellevant i sobre la qual treballar. Una prioritat. Vaja, que potser ens convé més que la recent creada Agència Espacial Catalana; que si podem enviar nanosatèl·lits a l'espai, potser també podríem desplegar un model energètic coherent, respectuós i amb vocació pública. Enlloc d'això, el que fan és obrir la veda perquè grans empreses privades puguin presentar avantprojectes a tort i a dret; on vulguin, i amb les característiques que vulguin. I quan l'objectiu real no és el planeta ni la sostenibilitat, sinó el benefici econòmic d'uns quants, arriben propostes d'aerogeneradors que són verdaders monstres. Aquí al Bages se n'han presentat dos (Colomer i Clarena), amb disset aerogeneradors de 170m de diàmetre, unes dimensions colossals i mai vistes al nostre país. Els dos avantprojectes afecten l'oest de la comarca (Aguilar de Segarra, Rajadell i Castellfollit del Boix), amb una línia d'alta tensió que ha de creuar el Bages de punta a punta, passant per sobre de nou municipis. Actualment l'Anoia és la comarca que acumula major nombre de parcs eòlics del país, i amb els projectes que hi ha sobre la taula dels municipis del Bages, la Catalunya central rural es converteix en un focus de concentració injusta i desproporcionada.

És de sentit comú que les persones estem d'acord amb l'energia renovable, per descomptat! El que exigim és que siguin també sostenibles i que no responguin a un model capitalista i oligàrquic. No volem pagar els plats trencats de la manca d'estratègia i d'ordre a l'hora d'implantar-les. Només cal fixar-se en el lema que ja ha unit als vilatans d'Aguilar: «Així no, salvem Grevalosa». No hi puc estar més d'acord. D'aquesta manera no es fan les coses, i encara menys les que són serioses i importants.

Doncs això, que si el desplegament l'han de fer les empreses privades de fora, el que arriba als ajuntaments són projectes amb propostes d'aerogeneradors cada vegada més rendibles, per tant, més alts i grans. És igual que per muntar-los a la carena calgui destrossar camins i corriols; flora i fauna per davant. Tot això no compta, perquè anem a produir energia verda. Doncs la ciutadania no hi estem d'acord. Quan produir energia de forma sostenible, i apostar per les renovables, implica destrossar el patrimoni ecològic, històric i social del territori, tenim un problema. Així no!