Demà, 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lorda, el papa Francesc ens convida a celebrar la XXIX Jornada Mundial del Malalt.

En el seu missatge el papa Francesc subratlla l'atenció especial que hem de tindre per «les persones malaltes i pels qui tenen cura d'elles» i d'una manera especial pels «qui sofreixen els efectes de la pandèmia del coronavirus» que estem patint des de fa un any.

El lema d'aquesta jornada s'inspira en el passatge evangèlic, «en el qual Jesús critica la hipocresia d'aquells que diuen però no fan» el que abans havien dit (Mt 23:1-12). I és que si hi ha falsedat entre dir i fer, «la coherència entre el credo professat i la vida real, es debilita».

El papa ens demana que «davant la necessitat d'un germà o d'una germana», imitem Jesús, que amb la seva vida «ens mostra un model de comportament totalment oposat a la hipocresia». Amb el malalt el papa ens proposa «detenir-nos, escoltar, establir una relació directa i personal amb l'altre, sentir empatia i commoció per ell, deixar-se involucrar en el seu sofriment fins a arribar a fer-se càrrec d'ell per mitjà del servei», com veiem en la paràbola del bon samarità (Lc 10: 30-35)

Com ens recorda el papa, «l'experiència de la malaltia fa que sentim la nostra pròpia vulnerabilitat i la necessitat innata de l'altre». Per això el papa ens presenta la figura bíblica de Job, un home que, enmig dels seus sofriments, va caure «en un estat d'abandonament i incomprensió». Però «per mitjà d'aquesta fragilitat, elegint el camí de la sinceritat amb Déu i amb els altres», va fer «arribar el seu crit insistent a Déu, que al final» li va respondre «obrint-li un nou hotitzó». Job va descobrir que el seu sofriment «no era una condemna o un càstig», ni tampoc «la llunyania de Déu o de la seva indiferència».

Un fet que hem comprovat amb el coronavirus, com ens recorda el papa, és que «la pandèmia actual ha mostrat nombroses deficiències dels sistemes sanitaris i carències en l'atenció a les persones malaltes», com ha passat en les residències. Per això «invertir recursos en la cura i en l'atenció a les persones malaltes», hauria de ser «una prioritat vinculada a un principi: la salut és un bé comú primari».

En el seu missatge, el papa lloa «l'entrega i generositat dels agents sanitaris, que amb professionalitat, abnegació, sentit de responsabilitat i amor al proïsme, han ajudat, cuidat, consolat i servit els malalts i els seus familiars». El papa ens recorda també que «la proximitat és un bàlsam molt valuós, que ofereix recolzament i consol al qui sofreix», com ho comprovem en la paràbola del bon samarità.

El papa acaba el seu missatge destacant un fet inqüestionable: «una societat és més humana quan més sap cuidar els seus membres fràgils i que més sofreixen».

Per això en aquesta XXIX Jornada Mundial del Malalt, la nostra fraternitat s'ha de manifestar en la proximitat i en l'afecte envers tots els qui sofreixen.