Tractaré una qüestió econòmica que en ocasions em costa d'entendre, però em sorprèn que cap polític l'hagi tocat en plena campanya electoral i que els grans diaris no en dediquin pàgines. El tema és la probabilitat, molt real, de l'alt increment dels preus a curt o mitjà termini. Els candidats es tiren els plats pel cap per la gestió de l'epidèmia i prometen ajuts, amb xifres astronòmiques sobre la taula, per als sectors més afectats, que demanen suport davant la falta de liquiditat. El govern català i el central donaran subvencions extraordinàries que s'han de sumar a les prestacions a ciutadans que els toca rebre a ple dret a l'haver-se quedat a l'atur. Hi ha gairebé quatre milions de desocupats a l'estat espanyol. La pregunta és, d'on surten els diners? En la crisi financera del 2008 va quedar clar que els mecanismes clàssics de l'estat no són suficients per fer front una falta de liquiditat estructural i cal ajut extern, el de l'arquitectura econòmica de la Unió Europea (UE). Els ciutadans van acabar pagant els plats trencats del deute bancari perdent, fins i tot, els seu estalvis. Per fer front a l'actual crisi, el Parlament Europeu va aprovar dimarts el que ja havien pactat els estats: que per primer cop part del deute dels països passarà a ser comunitari i un pla de recuperació de 750.000 milions d'euros. Van posar en marxa la màquina de fer bitllets. És una reacció lògica. Falten diners, i els governs inverteixen i posen en circulació diners per garantir la recuperació. Pel mateix motiu, al juny del 2020 la Reserva Federal dels Estats Units va imprimir més dòlars que en els dos primers segles de la història del país. Quines en seran les conseqüències? Es comencen a escoltar veus de gurús de l'economia sobre els efectes d'una emissió de bitllets tan descomunal, i com la depreciació de la moneda -a part de ser un mecanisme per empetitir els deutes- comportarà un altíssim increment dels preus. De fet, n'hi ha que indiquen que si el valor de l'or, i altres matèries primeres, comença a estar pels núvols és conseqüència d'aquesta realitat econòmica. Però no només això. Hi ha grans inversors que davant aquestes previsions es mouen, i la decisió de Telsa, la companyia de cotxes elèctrics del ric excèntric Elon Musk, hagi bescanviat aquesta setmana1.500 milions de dòlars per bitcoins, la moneda digital més coneguda, s'ha d'emmarcar en la pèrdua de valor de la moneda nord-americana. És possible que els euros que vostès porten a la butxaca d'aquí uns mesos valguin ben poca cosa, i haurien d'estar-ne informats.