Experts en geologia han qualificat de nyap fer una nova estació a la plaça d'Espanya, com vol Ricard Font, president dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), amb l'argument de fer créixer el nombre de passatgers. Amb dades dels FGC si al 2010 hi havia 153.191 viatgers des de Manresa Baixador, al 2018 van ser 140.557, és a dir, un descens de 12.634 usuaris, que demostra tot el contrari. Si afegim que la línia tarda 1hora i 30 minuts per fer el trajecte des del Baixador fins a la plaça Espanya de Barcelona, més de mitja hora del que es tardava en tren d'una ciutat a l'altra a la II República, potser que solucionessin entre tots un problema etern que fa que diversos ciutadans prefereixin l'ús de l'autobús al tren. El subsol de la ciutat ha produït desgavells que no han estat de risc, però sí costosos econòmicament pel municipi o pels ciutadans. Recordo la creació del Museu de Geologia, inaugurat el 1980. Just acabat de construir va donar problemes que van durar fins que es va estabilitzar el terra. Per sota passava un torrent que baixa de can Font: van posar terra per omplir-lo, però en no estar ben assentada, es va produir un desequilibri, que es va poder resoldre i l'esquerda va quedar consolidada. A inicis de la dècada del 2000 es va reproduir el problema a l'edifici de pisos, davant l'Escola Universitària, amb constants inundacions dels baixos on hi ha els garatges dels cotxes, fins que es va poder solucionar. Joan Jorge Sánchez era director de l'Escola Universitària Politècnica de Manresa (EUPM) del 2002 al 2008, període en el que es va instal·lar l'actual ascensor. Hi va haver preocupació ja que les obres es van retardar mesos en fer-se a causa del desconeixement, on al subsol hi havia una roca més dura del que es suposava. Al Centre hi havia bons professionals a qui no es va consultar personalment, tot i que era obvi que no es podien contractar, perquè hi treballaven.
Una altra situació conflictiva va ser la transformació de la Plaça de la Reforma i l'aparcament soterrani. La problemàtica va néixer també en no tenir un bon coneixement del subsol que va produir grans retards en les obres, que es van aturar oficialment per problemes tècnics de la roca, que era més dura del que es pensaven en fer el projecte. El 20 d'octubre de 2003, l'Ajuntament va adjudicar el contracte administratiu a l'empresa Estacionamientos y Servicios S.A (EYSSA). El projecte aprovat el 17 de maig de 2005 tenia un període d'execució de 18 mesos. L'abril de 2010 una comissió d'investigació assegurava que no s'havien valorat prou bé els costos de les obres, es reconeixia uns retards excessius, les molèsties als ciutadans i el pitjor: la mala imatge de tot plegat. Les obres van durar un any més: l'alcalde Josep Camprubí va acusar l'empresa concessionària d'incompliment de contracte, però EYSSA es va saber cobrar els beneficis d'uns polítics prepotents i d'uns tècnics que no van explicar públicament les errades. Ara es dirimeix entre assegurances quin és l'origen dels problemes d'estabilitat del subsol de la planta T-3 de l'Hospital Sant Joan de Déu i qui s'haurà de fer càrrec del cost addicional de la seva reparació.
