La societat catalana, després de deu anys de «procés», ara té l'oportunitat de començar a superar la profunda divisió política en què està sumida. No és una divisió basada en les diferents maneres d'entendre l'organització de la societat, dreta/esquerra, sinó que s'ha fonamentat en diferents visions nacionalistes. Per una banda el nacionalisme català, comandat pels partits que han encapçalat el «procés» i, per altra banda, el nacionalisme espanyol comandat pels partits que s'autoanomenen «constitucionalistes».
Fins ara, aquesta divisió ha generat dos blocs electorals molt potents, encara que cap dels dos han arribat al 50% dels vots emesos. Recordem que en les eleccions al Parlament de 2017 els uns i els altres pretenien sumar els vots de CatComú-Podem, malgrat acusar-los d'«equidistants», per aconseguir superar la fita del 50% de l'electorat.
En aquestes eleccions del 14/2, a més de votar els partits pels seus programes electorals, tindrà molta importància la perspectiva de les futures coalicions de govern. En funció dels resultats hi haurà diferents escenaris possibles de govern.
En dos escenaris el govern estaria format per partits d'un sol bloc. Per un cantó, la reedició d'un govern independentista, malgrat que el nivell de deteriorament de les relacions entre els partits de l'actual govern el fa difícil i, per altre cantó, un teòric govern format pels partits autoanomenats «constitucionalistes». En ambdós escenaris ens trobaríem amb un govern d'uns sobre els altres, que contribuiria a mantenir la divisió política de la nostra societat.
El tercer escenari possible seria la formació d'una coalició de govern dels partits d'esquerra, malgrat que tant ERC com PSC han marcat línies vermelles en campanya que no el farien possible. L'endemà de les eleccions, però, haurà de prevaldre el realisme i els resultats seran els que marcaran les negociacions per formar govern.
Aquesta coalició d'esquerres tindria coherència en gestionar els problemes des d'una visió social i, alhora, no suposaria el domini d'un dels blocs sobre l'altre, amb la qual cosa es podria posar les bases per relligar la societat catalana, dividida actualment per les dues visions nacionalistes.
Tant si aquesta coalició és comandada per ERC com pel PSC necessitarà En Comú Podem atès que, des de la més profunda catalanitat, no està inclòs en cap dels dos blocs i pot fer de pont entre aquests partits. La necessitat de la seva presència en aquest futur govern també es basa en el seu tarannà polític, ja que està treballant per aconseguir l'indult dels presos polítics, condició indispensable per poder iniciar un procés de negociació, i també perquè sempre ha defensat un referèndum acordat, juntament amb Podemos, el seu referent a l'Estat, que creu fermament en una Espanya plurinacional.
