Anys enrere, el Barça marcava l'agenda. Tots estàvem pendents de l'hora que jugava per decidir quan fer les altres coses. Avui, amb sort, mirem els resums de tres minuts. Que satisfets que ens deixava aquell Barça que era aplaudit en camp contrari.
Amb la política, en moments excepcionals, passen coses semblants. Alguns estem per conviccions en un partit determinat; hi ha vegades que votem per militància, i comprenem perfectament que molts ciutadans que ens havien donat suport triïn una altra opció. Aquesta vegada estic desitjant que arribi diumenge. Votaré amb la mateixa il·lusió de l'època Maragall. Encara tinc guardada la pàgina de El Periódico del diumenge abans de les eleccions on surt una gran foto d'en Pasqual content, amb la cara de murri i el polze amunt. Ens estava donant les gràcies per omplir el pavelló del Congost. Aquesta vegada, si s'hagués pogut, també l'hauríem omplert.
Com a catalanista i progressista, estic intel·lectualment i emocionalment convençut que el President Illa és la millor opció de llarg per al país. Catalunya, en aquest moment transcendent, necessita d'un President que treballi per aportar solucions, que prioritzi la salut, la recuperació econòmica i que ningú quedi enrere. Un President que torni el país al multilateralisme, que s'assegui a totes les taules on es decideix el nostre futur. Un President que sigui capaç de fer el sempre incòmode debat del finançament. Un debat fet des de la lleialtat institucional, buscant les imprescindibles aliances per aconseguir l'equilibri financer per fer front als serveis que els nostres ciutadans mereixen. Sense voler ser més, però tampoc menys que ningú. Un President que, per carregar-se de raons, sigui capaç de reduir despeses supèrflues. Un president que busqui i trobi com buidar tots els calaixos, fins i tot, si cal, que sàpiga endeutar-se, perquè la nostra sanitat, el nostre ensenyament, les nostres empreses, els nostres autònoms, tinguin els recursos per sortir del atzucac en què ens trobem.
Com a patriota, estic esgotat de l'ambient en que vivim. Estic cansat del «amb mi o en contra meu», ja n'hi ha prou de herois i traïdors. Ja estic tip de falses promeses. N'estic fart que es barallin entre ells per veure qui queda més bé amb els més radicals, sense adonar-se que som una immensa majoria els que necessitem solucions. Solucions reals que ens portin a retrobar-nos amb nosaltres mateixos, a respectar-nos, a escoltar-nos. Perquè volem que Catalunya torni a ser referent de convivència al món, on tothom que hi viu i treballa se la senti seva. Simplement vull, volem, un President que sigui capaç de superar aquest fracàs col·lectiu, on ningú mai més se senti exclòs. Un President que superi la rauxa populista i ens torni al seny. Un President que treballi per la Catalunya real, la d'avui, no en una de fantasia.
Estic convençut que aquests sentiments traspassen de molt l'espai socialista. Estic convençut que som majoria els que ho creiem. El canvi és possible. Fem-ho.
