Aquestes setmanes el món de l'ensenyament ha tornat a la primera plana política i informativa arran de la recent aprovació a les Corts Generals de l'enèsima llei d'educació, la Ley Orgánica de modificación de la LOE (LOMLOE), altrament anomenada Llei Celaá. Com és costum en la política espanyola, amb cada canvi de Govern a l'Estat es planteja una nova reforma educativa; aquesta és la vuitena llei orgànica educativa des de la recuperació de la democràcia.
El PDeCAT va advertir des d'un primer moment dels perills i de l'afectació que tindria per Catalunya l'entrada en vigor de la Llei Celáa. Vam intentar negociar sense èxit i el PDeCAT va decidir no donar suport a la llei. Aquesta legislació feia referència als subjectes que es podien considerar administració educativa, fet que pot generar un greu impacte sobre la política lingüística, un dels punts crítics de la llei Wert i que la nova normativa no deroga. Els pitjors temors es constataren quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer pública una sentència sobre l'ús de llengües vehiculars a l'ensenyament en què es posava de manifest que el Ministeri era, a tots els efectes, administració educativa, tal com advertíem en reiterades ocasions des del PDeCAT.
La immersió lingüística és una de les nostres joies de la corona, patrimoni de tots els catalans. La llengua catalana és el nexe d'unió i factor clau de cohesió social a casa nostra. La Llei Celaá no només atempta contra la immersió lingüística, també ho fa contra el nostre model educatiu d'excel·lència, contra l'escola catalana.
Catalunya compta amb un seguit d'institucions, que al llarg dels anys, s'han organitzat per donar resposta als reptes i a les necessitats emergents en camps tan variats com la cultura, l'economia, la salut i l'educació. Aquesta diversitat ha fet possible el dret a escollir la millor opció per a cadascú. Catalunya té una llarga tradició d'iniciativa social, tarannà singular característic del nostre país. L'escola concertada és filla d'aquest esperit. Constitueix un bé molt preuat a preservar en harmonia amb una escola de titularitat pública de reconeguda solvència i prestigi. La complementarietat i coexistència dels centres concertats amb els de titularitat pública constitueix el que la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) de 2009 denomina el Servei d'Educació de Catalunya. La llibertat d'ensenyament i el model educatiu d'interès públic constituït per centres públics i centres privats concertats se cita entre els grans principis de la LEC. La pluralitat de les escoles fa possible el dret de les famílies a triar el projecte educatiu per als seus fills/es, disposant d'una àmplia varietat i llibertat. La Llei Celaá menysté l'escola concertada i ataca de ple al Servei d'Educació de Catalunya laminant els drets de les famílies.
A Catalunya fa 11 anys que es va aprovar la LEC, amb el suport d'una àmplia majoria del Parlament de Catalunya. Aquest consens denota que, governi qui governi, el marc vigent es manté inalterable d'oportunismes polítics i jugades partidistes. L'escola catalana és i ha estat un dels pals de paller de la nostra societat; és quelcom massa important per a deixar a l'albir del govern de torn. Ras i curt, no podem acceptar que cap llei orgànica d'ensenyament atempti contra els nostres fonaments, contra allò que hem anat construint com a societat i que és font d'enriquiment innegable pel país.
