El meu marit i jo vivim, d'ençà que ens vam instal·lar al disseminat rural del Mujal, a Navàs, ara ja fa tres anys, un problema recurrent, desesperant i certament insòlit.
El Mujal pertany al terme municipal de Navàs i és situat entre el nucli urbà i els disseminats de Sant Cugat del Racó i Castelladral. S'hi arriba per un camí rural que uneix aquests diferents punts, i que constitueix l'única via asfaltada que connecta el poble amb la resta de cases de pagès i disseminats del terme. La velocitat assenyalada per diferents senyals verticals en la traçada adverteix que no es pot circular a més de 40 km/h. La velocitat es redueix a 20 km/h quan el camí rural entra al Mujal, ja que hi ha cases i és, per tant, zona habitada i d'entrada i sortida de diversos vehicles.
Això és en teoria. Sobre el paper, la trista realitat és que el carrer de Baix del Mujal és un circuit on cotxes, camions, tractors, bicicletes i motos circulen alegrement a la velocitat que volen, excedint-la en moltíssims casos i provocant, en conseqüència, un greu risc per a la seguretat tant dels mateixos conductors, motoristes i ciclistes com dels que hi passen a peu: el camí rural no és gaire ample i és molt fàcil (a més de freqüent) que qui hi circula envaeixi el sentit contrari, a més de tenir un parell de revolts oberts, però d'escassa visibilitat, quan s'arriba a les cases.
En diverses ocasions (instàncies del 10 de juny i del 8 de novembre del 2019) he advertit l'Ajuntament de Navàs de la situació i dels perills que comporta, i li he demanat que s'hi posessin reductors de velocitat, sense que mai hagi obtingut cap classe de resposta a les instàncies i aquestes hagin desaparegut de la meva Carpeta Ciutadana de tramitació telemàtica, suposem que perdudes en la immensitat del consistori.
Fins al mes de desembre passat del 2020, quan sorprenentment i a través de l'AV (¿¿?) em vaig assabentar que col·locarien un reductor de velocitat a l'entrada del municipi venint des de Navàs i un segon reductor, que s'aprofitaria per recollir i reconduir aigua de pluja.
Sorpresa! Vaig comprovar que efectivament abans que acabés l'any es feia aquest primer reductor de quitrà i se senyalitzava.
Sorpresa! Ahir dia 1 de febrer del 2021, ni un mes i mig després d'haver fet l'obra menor, el van treure. Astorats.
He tornat a adreçar instància a l'Ajuntament reiterant el problema i demanant el motiu d'aquesta darrera broma (esperem que ara sí que es respecti el procediment administratiu i es respongui com correspon, tancant l'expedient amb una notificació per escrit a l'interessat). Mentrestant, segueix passant el trànsit rodat a més velocitat de la permesa de manera generalitzada i constant, segueixen fent-se curses de cotxes i motos cap a Castelladral els caps de setmana i segueixen circulant ciclistes per on volen i a la velocitat que volen. A tot això haurem de sumar-hi els autocars que es dirigeixen a la granja Natura, als afores del Mujal, quan es torni al ritme d'activitat habitual. Fent el combo amb el gran nombre de passejants que circulen per la calçada ara que l'Ajuntament sense avís previ ha donat a conèixer i ha senyalitzat més vies verdes, no seria d'estranyar que qualsevol dia toqui córrer, lamentar-se i plorar quan ja no hi haurà remei. Com sempre passa.
Lògicament, tots sabem on anem a viure quan hi anem a viure. No molesta el trànsit. El que no es pot tolerar és la continuada falta de respecte que posa en risc la nostra seguretat i el continu deixar fer del consistori. Tots pensem que les administracions públiques han de garantir la seguretat dels veïns quan es detecten problemes fàcilment i econòmicament resolubles. Esperem no haver d'anar a enterrament abans que això no se solucioni. Llavors segur que no faltarà ningú.
En aquest país hi ha dues grans vocacions que destaquen per sobre de totes: la d'entrenador de futbol i la de geògraf. Tothom es veu amb cor de millorar l'alineació del Barça i/o la divisió territorial del país. Adam Majó, com que és més de rugbi, tria la segona dèria i des de la seva tribuna a Regió7 proposa refer el mapa municipal (Municipis que no ho són. 01/02/2020).
L'Adam defensa, i té raó, que cal repensar constantment el país, inclosa la divisió administrativa, però un dels seus arguments cal placar-lo d'inici: la supressió dels mal anomenats «municipis petits». Doncs no, les víctimes de la racionalització i la modernització no han de ser sempre els més febles. Si un municipi perd població i no pot mantenir determinats serveis -l'absència dels quals accentuarà encara més el despoblament- agregar-lo a un altre de més poblat no soluciona el problema, només s'amaga. El 1842 el territori de l'actual comunitat presumptivament autònoma de Catalunya tenia 1.751 municipis i ara en té 947. Creieu que els pobles dels 804 municipis suprimits disposen de millors serveis que els centenars que en diferents ocasions han salvat pels pèls la continuïtat dels seus ajuntaments? Creieu que els primers han tingut una evolució demogràfica millor que els segons?
El país i la societat han canviat molt, cert, però els mapes s'han d'adaptar acríticament a la realitat que patim -un país greument desequilibrat- o han de servir també d'eina de planejament per al futur que volem? Posem un exemple: el problema no és que Gisclareny tingui ajuntament malgrat tenir només 26 habitants, el drama és que en els seus 36,5 km?2; només hi visquin 26 persones, nou vegades menys que el 1900. Agregant-lo a Bagà, com proposava l'Informe Roca, el seu territori canviaria de color als mapes de densitat de població però la seva realitat demogràfica seria tant o més fosca. Revertir o, com a mínim, aturar el despoblament ha de ser la principal prioritat de la política territorial i això no passa per eliminar les institucions polítiques dels municipis que pateixen el problema de manera més acusada,sinó fent tot el contrari: necessitem municipis més musculats, sí, i per això cal millorar-ne el finançament tenint sempre en compte que parlem d'entitats de naturalesa territorial i que, per tant, els criteris de repartiment econòmic no han de ser només demogràfics.
Cal repensar la divisió territorial i diferents nivells d'administració? Sí, però definint primer les competències de municipis, comarques i vegueries i, en funció d'aquestes, després redibuixar democràticament els mapes. Limitar-nos a proposar noves comarques i vegueries -molts cops només per ànsies de capitalitat- o a eliminar municipis -sempre els dels altres- no soluciona el problema de fons. El confinament municipal ha posat de manifest un cop més que la visió urbanocèntrica és hegemònica als despatxos polítics del país. Una visió en la qual també cau Adam Majó. Llàstima.
Com a berguedà, m'interessa saber si aquí a Berga hi ha alguna placa, bust o element del qui va ésser arquitecte municipal Ramon Masferrer i Homs.
Si no hi ha res, crec que hi hauria de ser, ja que tothom pot admirar els magnífics edificis dels quals va ésser autor: l'edifici de La Caixa del passeig de la Pau, l'Hospital Sant Bernabé, l'església de Cal Bassacs, el col·legi dels germans de La Salle, etc. Aquesta és la meva pregunta.
