Que el moment polític és complicat i contradictori és una evidència que va quedar subratllada pel debat de dimarts al vespre a TV3 i d'altres que s'han fet després. Sense entrar-hi a fons, només cal dir que els moments de guirigall solen ser excessius i que els representants de les tres dretes -o més aviat extremes dretes- plantegen sempre un amplíssim repertori de manipulacions, falsejaments de la realitat i demagògies. S'hi senten coses sorprenents com els que diuen que s'ha de tancar TV3 perquè dilapida els diners dels catalans, mentre aprofiten l'altaveu de TV3 tant com poden. O la insòlita decisió d'un exministre de Sanitat que no vol fer la prova de detecció de la covid abans de començar el debat, mentre tots els altres participants sí que la fan. Per descomptat que la negativa de Salvador Illa no va ser gaire bon exemple de les mesures que cal prendre per controlar la pandèmia, i encara més provenint de la persona que havia tingut la responsabilitat màxim d'extirpar-la. És d'esperar que els milers de persones que han seguit els debats, a més de tenir en compte el que s'hi ha dit, sàpiguen distingir clarament entre els partits polítics que van donar suport al 155 i a la repressió posterior i els que segueixen mantenint la reivindicació de la democràcia i de la independència.
Cal que sigui així perquè de cap manera no hem aconseguit l'objectiu i s'han de superar encara obstacles importants per arribar-hi. El primer és doblegar el germen de la divisió entre independentistes. I això no vol dir pas que tothom hagi de pensar el mateix. Unitat no és igual que uniformitat. Vol dir consens ampli en l'objectiu final i en l'estratègia general per aconseguir-lo. Cal establir un acord conjunt de país i coordinar les actuacions per portar-lo a terme. Ja se sap que això no és senzill i que a Catalunya la situació no és la d'Escòcia, on l'independentisme és encapçalat fonamentalment per un gran grup polític com l'Scottish National Party. Aquí la situació és més complexa i la varietat de partits independentistes també. Però no pot ser que justament aquesta amplitud social faci més difícil d'assolir allò que és l'objectiu de tots.
De què van, doncs, les eleccions de demà ? Simplement d'elegir uns partits que es barallin per formar el nou govern d'una Generalitat autonomista? Evidentment que no. Demà es tracta d'assegurar i consolidar la línia que es va encetar amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. De comprovar que l'empenta i la força del republicanisme independentista segueix del tot vigent. De demostrar que malgrat els estralls que ha intentat de fer la repressió, continua existint la voluntat majoritària d'exercir el dret d'autodeterminació. Demà és el moment de fer saber que el poble català torna a rebutjar democràticament les imposicions, els empresonaments injustos, els dictats judicials improcedents, els exilis forçats, l'espoliació econòmica del país, etc. Molt més enllà, doncs, d'unes simples eleccions administratives, demà és el moment de dir en veu ben alta que «ho tornarem a fer» i que ens en sortirem.
