Les circumstàncies en què es produeixen les eleccions de demà al Parlament de Catalunya no podrien ser més adverses per afavorir la participació. Arriben per execució d'una sentència judicial després que la majoria independentista decidís no nomenar successor de Quim Torra, inhabilitat, i amb una data decidida també per un tribunal després d'un embolic considerable sobre la data desitjable i la fórmula legal per a l'ajornament; i sobretot, se celebren quan tot just comença a declinar la fase àlgida de la tercera onada de la pandèmia, després d'un enorme guirigall sobre els suposadament invencibles riscos que comportaria anar a votar o, encara més, estar en una mesa durant la jornada. A l'hora de la veritat, encara que hauria estat més sensat escoltar els metges i votar més endavant, la presència del virus al carrer no està en una fase especialment aguda, les condicions que s'han previst per votar donen garanties més que raonables de seguretat, i és de preveure que els membres de les meses compliran la seva obligació i la jornada funcionarà amb normalitat. Per tant, demà es pot votar i toca votar. Com sempre, i més que mai.