13 de febrer de 2021
13.02.2021
Regió7

Municipis

12.02.2021 | 21:56
Municipis

Ara que tenim les eleccions a tocar i que als alcaldes, regidors i treballadors municipals se'ls ha girat una feinada increïble amb el tema de les eleccions amb temps de pandèmia, m'ha vingut al cap el tema dels municipis.

Tenen l'origen en el text de la Constitució de Cadis de 1812, quan els diputats reunits a les Corts, en plena guerra del Francès, van redactar un text que havia de posar fi a la monarquia absoluta dels Borbons espanyols. Entre les moltes coses innovadores d'aquell text hi havia l'intent de posar ordre a una divisió territorial antiquada, desigual i ineficaç. En aquesta primera Constitució, de vida efímera però d'influència notable, hi havia el repte d'organitzar l'administració local més bàsica, la més propera a les persones, la del que s'anomenà municipi, i que es definia com un territori delimitat –que podia constar de ciutats, pobles, viles, etc.– on l'ajuntament havia d'exercir les seves competències; on la població figurava en el padró municipal; i on l'ajuntament esdevenia l'organització politicoadministrativa. Després d'una colla de lleis i de reformes, el 1845 es van constituir els municipis com els coneixíem avui.

El sentit comú va aconsellar els legisladors que la parròquia podia funcionar bé com a circumscripció electoral bàsica i l'article 70 de la llei va determinar, de forma inapel·lable, l'agrupació de parròquies amb un mínim de 30 veïns per constituir un ajuntament. A la província de Barcelona van desaparèixer 70 municipis, molts d'ells al Berguedà, que passà dels 67 municipis del 1810 a 34. Van deixar de ser-ho Clarà, Obiols, Boatella, Salselles, Coforb, Espinalbet, Llinars, Sorribes, Pedret, Blancafort, Sant Salvador de la Vedella, el Cint, Fumanya, Peguera, Sant Martí del Puig, Gavarrós, Gréixer, la Torre de Foix, Sant Llorenç prop Bagà, Aguilar, l'Hospital, Correà, Gargallà, el Pujol de Planés, Querol, Lluelles, Sorba, Valldaura, Merola, l'Espà, Feners, Gardiolans, Sant Joan Montdarn i Navel.

Una retallada notable però inferior a la que es va proposar –sense arribar a terme el 1868 que deixava la comarca del Berguedà en 19 municipis, i la també fracassada del 1960 que proposava reduir-los a 15. L'informe Roca, de l'any 2000, proposa la supressió dels municipis de menys de 250 habitants (eren 203 segons les dades estadístiques del 1996), la correcció de disfuncions territorials d'alguns enclavaments, l'agregació de municipis, i l'agrupació funcional dels municipis que no arribin als 1.000 habitants (o 500 en zones de muntanya) amb la finalitat que comparteixin determinats serveis públics.

Aplicant els criteris de l'informe Roca, desapareixerien avui Capolat, Castell de l'Areny, Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, l'Espunyola, Fígols, Gisclareny, Gósol, Montclar, la Nou, la Quar, Sagàs, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Santa Maria de Merlès, Vallcebre, i Viver i Serrateix. Se salvarien per molt poc –potser si comptessin realment els veïns residents, tampoc– Saldes.

Us imagineu el mapa de la comarca amb disset –o potser divuit– municipis menys? Més enllà d'un mapa diferent, el que esgarrifa és el buit que provoca aquest terrible despoblament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit