Memfis va ser la primera capital d'Egipte fundada pel seu primer emperador, Narmer. El nom d'un dels centres del món de fa més de 5.000 anys va servir d'inspiració, ara en fa uns cinquanta, per construir un edifici piramidal doble a la sortida (o l'entrada) de Berga. El fenomen esplendorós de les discoteques dels anys setanta hi va tenir una expressió exitosa durant un parell de dècades. De fet, el nom i el concepte es va escampar a continuació amb dos «Menfis» més, a prop de Manresa un i de Granollers l'altre. Terra endins, tots tres eren llocs d'atracció imprescindible per al jovent ballador de l'època. De fet, i per contrast amb els temps actuals, aleshores l'activitat física era ballar durant hores en alguna de les seves pistes. Al de Berga, per la seva proximitat, s'afegia la caminada dels més joves cap a casa, res de córrer per corriols l'endemà.
La crisi d'aquesta forma de lleure va arribar en pronunciat pendent. Aquells llocs amb boles de mirallets girant, llums multicolors, flaixos i pista de ball de terra lluent ja són record llunyà. El seu final ara es mostra allà amb tota la seva cruesa. A l'entorn de la mítica discoteca, on es va filmar la pel·lícula juvenil d'èxit efímer Nunca en horas de clase, només en queda ruïna i brutícia. Les dues piràmides que perfilen l'arribada sud de la capital del Berguedà són un cau ple de brossa i immundícia, fins i tot humana. Ha caigut tan avall que aquesta setmana han condemnat a cinc anys de presó un individu per abusar-hi d'una noia de catorze anys, drogar-la i portar-li enganyada tot fent-li creure en una neteja de l'aura. El delinqüent i un seu còmplice hi venien droga a estudiants quan sortien de classe.
No crec en les ànimes, però les de tots els absents després de passar-hi caps de setmana iniciàtics a la festa es deuen estar regirant. Els que van fer-se un primer petó o evocant sovint aquell noi o noia als quals mai van ser capaços de dir-los quant els hi agradaven. Mentre les deixalles van acumulant-se sense gaire acció preventiva ni correctiva de l'autoritat a qui li correspon, ara s'ha conegut un projecte empresarial per establir-s'hi. És una giragonsa argumental sublim, potser quasi una quadratura de cercle. Conegut de tots que una piràmide és un monument funerari imperial, ara una empresa local vol establir-hi la funerària del futur.
No és el meu negoci ni el meu sector professional, però com a segur usuari algun dia, em semblaria genial acabar incinerat en un lloc inspirat en les tombes dels faraons egipcis, la civilització que millor ha sabut processar els seus morts. Cendres en urna en lloc de sarcòfag i canviant el groc del desert pel sempre esplendorós verd pirinenc. També cal consignar que si algun rei traspassat vora el Nil hagués hagut de passar els tràmits dels seus escribes al nivell de la burocràcia actual, el seu cos encara estaria per enterrar. Prego a tots per influir en el salvament de les piràmides berguedanes. Alguns hi anirem després de morir, mentre que a les discoteques d'avui em penso que només hi van mòmies. I molt poques.
