Per una xifra. «La investigació que va donar lloc a les presents diligències va començar per una denúncia de 31 de desembre del 2017 en la que es va informar als Mossos d'Esquadra de l'existència d'un sobre amb uns bitllets falsos, que anaven dirigits a l'apartat de correus número 118 de la localitat de Castellbell i el Vilar, i que per error van ser lliurats a l'apartat de correus número 116». Així començava el relat dels fets en l'«exposició raonada» enviada pel magistrat instructor del Tribunal Suprem al Congrés de Diputats per demanar (i obtenir) l'aixecament de la immunitat parlamentària a Laura Borràs. El futur judicial de la candidata de Junts ha estat posat sobre la taula durant la recent campanya electoral, com no podia ser d'altra manera i per molt que l'al·ludida s'hagi negat a discutir-ne els detalls per no alimentar el «marc mental» que atribueix als seus adversaris.

Una xifra, un vuit que algú va llegir com un sis, els Mossos que comencen a investigar, d'una cosa es passa a una altra, intervé la fiscalia, el jutge, la Guàrdia Civil, i al final del cabdell, sense cap relació amb els bitllets (que són d'una altra pel·lícula), un magistrat atribueix «de forma indiciària» a Laura Borràs sengles delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental i frau per suposats tripijocs amb uns contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. «Acusacions falses d'una operació d'Estat contra l'independentisme», es defensa i la defensen. La causa passarà al TSJC, el mateix que va inhabilitar Quim Torra per allò de la pancarta; als magistrats no els impressionarà ni poc ni gens que sigui més o menys honorable. Les probabilitats que hi hagi judici són elevades, i s'hi remenarà una porqueria no gaire èpica. Potser a mitja legislatura tindrem una altra tempesta per l'acatament d'una inhabilitació, com en el cas de Torra. I si és ella qui presideix el Parlament que li ha de retirar l'escó, l'embolic serà notable.

Tot plegat per un 8 que potser semblava un 6.