Les eleccions al Parlament de Catalunya més estranyes i insòlites de la història s'han acabat celebrant sense problemes excessius. Obligats a no ajornar la convocatòria perquè uns tribunals poc neutrals van voler afavorir la candidatura de Salvador Illa, la pandèmia ha fet que la participació se n'hagi ressentit notablement. Constatat això, val la pena de recordar que pel desembre del 2017 l'Estat va organitzar «l'operació Ciutadans» per ensorrar l'independentisme a base de promoure Inés Arrimadas com a candidata a la presidència de la Generalitat. Ciutadans va obtenir 36 escons, JxCat 34 i ERC 32. Teòricament, doncs, Ciutadans va guanyar, però en realitat va perdre perquè entre JxCat, ERC i la CUP (amb 4 escons) van aconseguir majoria absoluta al Parlament català. Tres anys després, la nova operació d'Estat per impulsar Salvador Illa tindrà el mateix desenllaç negatiu precisament perquè l'independentisme encara ha millorat resultats i ha augmentat d'escons respecte dels que tenia el 2017, ja que ara en té 74 i la majoria de la cambra catalana és de 68. I encara més: per primera vegada els vots independentistes han sobrepassat el 51% dels vots totals.
Davant d'això, quines conclusions en trauran els partits del 155? Seran capaços de modificar algun dels seus plantejaments, d'adequar alguna de les seves actuacions a la realitat que s'imposa una i altra vegada? Hi haurà algú que en el marc d'allò que s'anomena l'establishment polític o els poders fàctics, quedarà convençut que de cap manera no es pot suprimir el problema polític català amb la força i amb la repressió? L'espanyolisme recalcitrant s'adonarà d'una vegada que fins ara no ha aconseguit res de res? El 2021, l'independentisme acaba de guanyar en escons i en vots. Pedro Sánchez seguirà fent veure altre cop que no se n'ha assabentat?
