Aalguns els pot estranyar aquest títol. Si fem una anàlisi conjuntural i tàctica podem destacar els resultats del PSC i també els dels extremistes, tant de dretes com d'esquerres (entre tots ho hem aconseguit!). Però, per a mi és millor fer-ne una anàlisi estructural i estratègica. L'electorat segueix partit per la meitat però amb una abstenció molt més alta.

Al món anglosaxó, després de les operacions s'acostuma a fer el que en diuen un debreefing per analitzar els resultats i aprendre dels errors comesos, sobretot dels propis. Per als que enyoren les ratlles vermelles (pactes del Tinell, línies vermelles...) i certs tripartits, cal recordar-los que sempre hi ha algú a la nostra esquerra i a la nostra dreta i que certes polítiques porten resultats no sempre desitjables. Un país necessita sempre una dreta democràtica que dificulti el creixement de l'extrema dreta. I segurament alguns encara deuen pensar que millor que hi hagi Vox.

Als partidaris de recollides de signatures, cal recordar-los que per moltes que se'n recullin no desapareixen els fets socials i polítics, que només poden ésser guanyats amb polítiques a mitjà i a llarg termini.

Que necessitem urgentment una nova i moderna llei electoral.

Que caure en les falses percepcions porta a repetir errors.

Que en política s'ha de desterrar la paraula «mai». No s'ho creuen els electors, i complica encara molt més les coses a fer després de les eleccions.

Que necessitem lideratges seriosos i creïbles i que en política no es poden deixar de costat les emocions, però sense posar-les mai per sobre de les raons.

I ja sé que la gent em dirà: però qui governarà els propers quatre anys?

I jo em dic: si no canviem molt, tornem a «un nou dia de la marmota». N'anirem parlant molt.