Ahir vaig anar a votar amb una idea molt clara de quin era el propòsit del meu vot: trencar amb la dinàmica de confrontació, decadència i mal govern que hem tingut des de fa una dècada i afavorir una majoria parlamentària d'esquerres que faci possible un executiu que governi amb realisme, eficàcia i sensibilitat social i que dialogui i concerti per endreçar, i no agreujar, els problemes heretats d'aquests darrers anys (presos i diàleg territorial) i per poder aprofitar, amb polítiques, projectes i estratègies ben pensades, tant els pressupostos generals de l'Estat, aprovats per una majoria progressista i plurinacional, com els fons de reconstrucció que la Unió Europea posa a disposició dels estats membres, que, durant els pròxims anys, han de permetre superar la crisi, fer front als reptes de present i de futur, i corregir les febleses que la pandèmia ha fet emergir.
Aquest propòsit va rebre una primera garrotada quaranta-vuit hores abans de la jornada electoral, quan ERC es va deixar acoquinar, una vegada més, i va afegir la seva signatura al lamentable paperot en què els partits independentistes es comprometien a no pactar amb el PSC. És ben trist que aquesta hagi estat l'única cosa en què els partits independentistes han estat capaços de posar-se d'acord des de fa molt temps.
Malgrat això, el fet que el PSC hagi estat el guanyador de les eleccions és una invitació a la distensió, a les majories plurals i àmplies, a sortir de les trinxeres territorials i a buscar de forma transversal un marc de convivència acceptable per a tots els catalans i no només per a una part. Em queda un consol: la cadira de la presidència de la Generalitat no serà ocupada per una persona que, com la candidata de Junts, s'ha passat la campanya esperonant el cavall desbocat de la unilateralitat. I com que soc de mena optimista, encara tinc l'esperança que un cop que ERC ha arribat a la tan desitjada hegemonia dins del bloc independentista, els seus dirigents es decidiran a transitar per altres vies polítiques que portin a acabar amb el greu deteriorament de les institucions polítiques que ha patit el país com a conseqüències del procés i posar fi a les aventures polítiques que ens han sumit en la incertesa i el risc. En cas contrari, tot pot empitjorar. Els resultats de VOX són un avís.
