A partir de la crisi econòmica del 2008, la Llei Concursal va preveure que un deutor pugui quedar lliure d'una part del seu deute amb l'objectiu que pugui tornar a començar. Més o menys, això és el que se'n diu en l'àmbit jurídic i econòmic atorgar la segona oportunitat. Traslladat al més de febrer del 2021 i a la política, als dos grans partits independentistes els ha arribat l'hora de la segona oportunitat, la que ens hauria de demostrar que, a banda de reivindicar l'amnistia i el referèndum, s'ha de governar de veritat, amb un full de ruta que permeti recuperar la credibilitat en la classe política dirigent.
En els darrers tres anys, els partits de govern català han acumulat importants deutes amb la ciutadania que els va fer confiança. Tres anys amb massa desconfiances, retrets i sense un rumb en la gestió del dia a dia i que la pandèmia que acabat d'aguditzar. Com si d'una empresa es tractés, el govern va entrar en concurs de creditors i la ciutadania, amb els recances que vulguem, ha decidit aquest diumenge que els dóna un nou marge de confiança perquè el país agafi empenta i embranzida.
L'alta abstenció ha estat un missatge clar del cansament de la societat envers la política actual. Aquest missatge aparentment l'han entès els principals partits que tenen l'obligació d'intentar formar govern les properes setmanes. La mateixa nit electoral i a l'endemà dilluns ja havien començat a parlar per encarrilar la legislatura. Ara, de comèdia, la mínima. Esquerra ha presentat un programa electoral de 187 pàgines i Junts de 347, amb moltes propostes coincidents o semblants. Amb un mínim de responsabilitat de la CUP i els Comuns, no hauria de ser especialment complicat investir Aragonés president i tancar un programa de govern que faci front, amb tota l'energia, la gestió de la crisi sanitària i la crisi econòmica que se'n deriva.
Donat que no és època de comèdia, cal que els responsables de les conselleries siguin persones altament capacitades, amb una clara visió de país. La reconstrucció de la Catalunya dels propers anys no serà fàcil i no se solucionarà només apujant impostos, com es dedueix del programa de partits que hauran de facilitar una majoria que no tenen Esquerra i Junts. Recuperar nivells de benestar i de riquesa ha de venir de l'economia productiva, d'una bona orientació del fons que han d'arribar d'Europa i de la recerca i la investigació.
Com menys dies es dediquin a barallar, especular i a negociar qui estarà al capdavant de les conselleries, millor. No cal donar més valor del compte a qui està més o menys nerviós davant la televisió, qui porta el millor vestit o qui té més retòrica verbal. Tothom sap que de polítics plens de paraules -moltes vegades buides- n'està ple. Fa falta gent amb rigor, compromesa i que conegui el territori, més enllà de la zona metropolitana. Nous consellers que generin oportunitats al territori, més enllà de veure altiplans susceptibles que el gran capital hi col·loqui molins de vent gegantins o planes on instal·lar immenses hortes solars, mentre es consolida el despoblament i s'encalla l'accés a les xarxes ràpides de telecomunicacions. I ja no cal que parlem de les emergències social, ni d'aquells ferrocarrils que travessen el Bages des de la segona part del segle XIX que encara van a pas de tortuga.
