Una economia autosuficient per a la Cerdanya

Em comenta un amic de Puigcerdà que cada vegada creu menys en el projecte Europeu. M'ho diu a escassos centenars d'una frontera estatal que els cerdans hem anat esborrant del mapa a base de relacionar-nos a un i altre costat ignorant-la. Fer esport, anar a comprar, a esquiar o a utilitzar els equipaments públics ja no es fa en funció de la frontera. Però certament, com argumenta el meu amic de la vila, ni a la vall ni al país no hi ha un sentiment d'europeisme i, doncs, el que fa superar la frontera no és el projecte de la bandera blava i les estrelles sinó l'estrictament local. El de la bandera quadribarrada de la Cerdanya. El desencís del meu amic pel projecte europeu se sustenta en una disfunció econòmica de tota la península ibèrica que alhora ho és també de la Cerdanya. Segons aquesta tesi, en les últimes dècades, l'Estat espanyol i Catalunya haurien anat centrant el seu model econòmic en els serveis fins al punt de convertir-se de manera perillosa en un destí de vacances dels europeus. Per cada passa que es fa en aquesta direcció, se'n perd una del model productiu propi i autosuficient, fins a punt que, com ha quedat palès en l'actual crisi sanitària i econòmica, sense turisme tot el sistema econòmic tremola. Tot depèn que els avions i autocars portin visitants al país perquè les economies locals funcionin. A la Cerdanya la crisi està tocant amb molta cruesa. Cambrers, cuiners, pisters i prestadors de serveis complementaris del turisme són a casa esperant una subvenció que no els soluciona la vida. En paral·lel, el turisme es va prostituint perquè en esdevenir un territori de gent que treballa pel turisme, el visitants ja no troba un entorn autèntic en el qual integrar-se sinó un escenari de cartró fet per la visita. Tot plegat, un cercle viciós del que serà difícil sortir. Amb el primer hospital transfronterer de la Unió Europea com a gran referent local, els cerdans comencen a sospitar que el futur no passa tant per servir als turistes sinó per enfortir una economia productiva pròpia i autosuficient local la qual sigui atractiva per a un turisme mesurat.