La covid i les crisis que l'acompanyen (sanitària, econòmica, social€) han posat de manifest que la qualitat de la gestió pública compta: la bona gestió pot salvar vides, preservar empreses i llocs de treball, i confortar i ajudar a mirar amb optimisme el futur.
Per això les eleccions de diumenge passat eren una bona ocasió per veure com els diferents partits proposaven millorar l'Administració i la gestió pública. Ara que ja ha passat la campanya, és el moment d'analitzar amb calma què deien de tot això els programes electorals. De la lectura comparada d'aquests documents, la bona notícia és que la majoria de partits dediquen capítols específics i força pàgines a la qüestió de l'Administració. Ara bé, què proposen?
En el cantó positiu, prometen dotar de més capacitat el sector públic, mitjançant eines com la intel·ligència artificial i l'ús massiu de dades -a bones hores!-. A més, s'aposta en general pels codis ètics, el govern obert i transparent, el teletreball públic i l'administració digital -àmbits tots ells en què ja es va avançar en la legislatura tot just acabada-. Són, per cert, matèries rellevants per als que vivim lluny de la capital o en petits pobles i que hauríem de poder fer el màxim de gestions -o treballar per a la Generalitat- sense haver-nos de desplaçar. [Nota: els partits continuen, però, sense formular solucions integrals per als problemes dels micropobles].
En el cantó negatiu, veiem com els programes electorals gairebé no fan referència a coses com l'avaluació i gestió per resultats, la qualitat normativa, la gestió de l'acompliment o el lideratge al màxim nivell de la reforma. Una llàstima.
Altres aspectes importants només són recollits per una part dels partits. Per exemple, la col·laboració publicoprivada/social, l'eina de les agències, la millora del reclutament i el relleu generacional a la funció pública, l'empoderament de la ciutadania i la institucionalització i potenciació de la figura del directiu públic. Sobre això darrer, no costa gaire d'entendre que una institució com la Generalitat, amb un pressupost anual de 36.000M€ i al voltant de 200.000 treballadors, necessita directius professionals al capdavant.
Per la resta, trobem en els programes la retòrica habitual sobre «agilitzar», «retre comptes», «fomentar la innovació», «millorar la coordinació», «simplificar i eliminar traves burocràtiques», «prestigiar i formar els treballadors públics», «reorganitzar i racionalitzar estructures», «clàusules ambientals i socials en la contractació»€. Fa tants anys que es reitera aquesta literatura (sense que després es materialitzi en res de significatiu) que no podem sinó romandre escèptics.
En conclusió, no sembla que en el futur immediat haguem d'assistir a cap revolució administrativa. Però hem d'exigir almenys un acord tan ampli com sigui possible -que és possible- per fer les transformacions que ja resulten inajornables. Perquè sense una Administració i una Gestió potents, no podrem tenir un país de primera.
