Ja han passat massa dies d'ençà de les eleccions de diumenge passat per intentar fer una valoració que aporti res de nou a les que ja s'han fet. Com de costum, cada analista i cada corrent polític ha posat l'accent en allò que més li convenia, ja que tots els resultats permeten múltiples lectures. Sembla, doncs, més interessant aportar reflexions adreçades a allò que realment ara ens convé més a tots els catalans: la formació d'un nou govern que pugui atendre de seguida les urgències que tenim damunt la taula, i que per a mi poden resumir-se en tres de clares. La primera, naturalment, és la continuació de la lluita contra la pandèmia i l'extensió de la campanya de la vacunació. La segona, fer possible una recuperació de la profunda crisi econòmica i social en què ens ha sumit la pandèmia mateixa. I la tercera, explorar vies de solució per al conflicte català i posar terme definitivament a la repressió de l'Estat i a la restricció de drets que estem vivint. Tres objectius d'una gran magnitud i d'una gran complexitat, gens fàcils de resoldre.

Per arribar-hi, la primera urgència és l'acord polític que faci possible el nou govern. En aquest terreny ens trobem encara en la fase exploratòria i hi ha múltiples variants que s'han anat posant damunt la taula i que, lògicament, pivoten al voltant d'ERC i Pere Aragonès, els més ben situats per accedir a la presidència de la Generalitat. Per contra, semblen brindis al sol i simples gestos de cara a la galeria la pretensió de Salvador Illa d'encapçalar aquest procés o bé la demanda d'alguns sectors d'un acord entre PSC i ERC que, avui per avui, tal com han anat les coses, és completament inviable.

Caminem probablement cap a un govern en minoria, sobretot perquè sembla difícil que la CUP es deixi atreure a participar en qualsevol executiu, ja que les seves exigències difícilment podran ser acceptades. Com a molt, aquest grup podria prestar suports externs en polítiques concretes, sigui en el terreny social, sigui en l'àmbit sobiranista, però esperar un compromís a fons amb l'assumpció de conselleries apareix com a francament improbable. D'altra banda, ha aparegut damunt la taula la proposta de l'Institut Sobiranies d'articular una majoria entorn d'ERC, la CUP i els comuns, que entre tots només sumen un total de cinquanta diputats i que, finalment, necessitaria algun tipus de suport exterior del PSC o de JuntsxCat. És una formulació agosarada i en certa manera atractiva per al conjunt de l'esquerra catalana, però tan envoltada d'esculls pertot arreu i estructuralment tan feble que no sembla que se li pugui augurar un recorregut gaire llarg.

Queda, doncs, el retorn a la vella fórmula del pacte ERC més JuntsxCat, després de cinc anys de desgast i de deslleialtats sense fi ni compte. Bastir un projecte nou que sigui capaç de fer taula rasa d'aquest passat és el gran repte de Pere Aragonès i de Laura Borràs, un repte que els ciutadans tenen tot el dret a mirar amb escepticisme, però que ara com ara continua apareixent com l'únic viable, sempre, és clar, que la CUP no ho dinamiti des de fora. I fer-lo possible exigirà una altura de mires molt gran per part de tothom. Estem expectants...