19 de febrer de 2021
19.02.2021
Regió7

El subsol de Sant Joan de Déu

18.02.2021 | 23:18
El subsol de Sant Joan de Déu

Althaia ha confirmat problemes a l'edifici de Sant Joan de Déu, relacionats amb l´estabilitat del subsol, que afecta la planta T-3. L'empresa privada ha signat un contracte de confidencialitat, amb dos negocis que han realitzat nous informes geotècnics, per tal de solucionar el desequilibri. El problema motiu del litigi no suposa perill per a les persones, però tindrà un cost econòmic addicional, ja que s'haurà de decidir qui paga les obres, tasca que hauran de dirimir les companyies d'assegurances de responsabilitat civil, en funció dels informes geotècnics que han realitzat l'empresa Axial de Roger Mata Lleonart, exbecari de la UPC a Manresa, i Geostudi, de Moisès Boixadera Serarols. En el primer cas, el geòleg que viu a Caldes de Malavella, especialista en geotècnia, dirigeix una empresa d'enginyeria i riscos geològics. Boixadera, al capdavant de Geostudi de Navàs, opta per la gestió dels serveis tècnics perifèrics a la construcció, la realització d'estudis geotècnics i patologies en fonamentacions. Es tracta de dos estudis exhaustius i de la realització de sondeigs in situ, per determinar els censors d'humitat. Els veïns van confirmar la presència de màquines sobretot al sector del carrer Maria Aurèlia Capmany. És coneguda la frase que on hi ha dos geòlegs pot haver-hi tres teories, com científics que són, tenen clar el dubte raonable.

Un dels informes remarca l'existència de guixos, carbó i lignit. Els guixos apareixen en el trànsit entre el marí i el continental i es troben en indrets propers a Manresa, com el Guix. D'altra banda, segons el Registre de Mines de l'any 1910 hi ha capes de lignit a la Font dels Capellans i sota la Torre de Santa Caterina. L'acció bacteriana pot originar traces de sulfurs de ferro com pirita, però testimonial, sota Puigterrà. Tant Closas Miralles (1948) com Mata Perelló (1990) han demostrat que l'existència de lignits va motivar la consideració de la Conca Lignitífera de Manresa. D'altra banda, la hipòtesi més plausible assenyala que el que desestabilitza és una capa d'argiles expansives, que fa que l'edifici es mogui. Però a més a més hi ha un torrent, que no és massa llarg, amb uns cent metres de recorregut, que recull les aigües a través de les capes que van a una segona bassa. Porten aigua per les vores, tot i que la seva circulació per les capes sigui petita. Són aigües freàtiques que surten més o menys tard.

Els constructors van ser els arquitectes Jaume Espinal, Ferran de los Santos i Joan Ribera; una aparelladora de l'equip de los Santos, Jaume Juanola i Josep Emili Puig, qui confirma l'existència de dos estudis geotècnics que són obligatoris, abans de l'inici de les obres, «on no s'hi esmentaven argiles expansives». Assenyala que els càlculs i les dimensions estaven ben fets: van utilitzar molta goma2 per tapar els forats durant les excavacions. Admet l'existència del tapàs, (marga) que és una argila compactada que pot donar problemes en algunes edificacions, en segons quines condicions d'humitat. La conclusió seria que els informes pericials d'una i altra empresa no casen. Tot i reconèixer les dificultats del subsol, sembla que ningú sap exactament, què ha passat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit