Aquest diumenge iniciem el temps quaresmal, temps de seguiment de Jesús en el seu camí cap a la Pasqua. En aquest inici l'Evangeli de Marc situa Jesús al desert, just després del seu baptisme al Jordà. Per a Jesús, el seu baptisme va ser el punt de partença de tot un itinerari vital; una experiència fundant; l'experiència interna de saber-se inundat per l'Esperit del Pare que l'empeny a viure com a Fill enmig de la humanitat tot desvetllant en aquesta la seva vocació d'esdevenir també fills de Déu i viure com a germans.
Després d'aquesta experiència, Jesús té la necessitat de recloure's durant un temps al desert. El desert és «lloc de revelació». Jesús porta una pregunta a resoldre i cerca la llum per poder-ho fer: com es concreta en el viure quotidià això de ser Fill de Déu? Perquè això pot tenir moltes i molt diverses concrecions. I en aquest sentit, el desert és també «lloc de temptació». Jesús ha de discernir per trobar la manera encertada de viure la seva filiació, la seva crida, tot allunyant-se d'altres maneres aparentment bones, humanament raonables, però al cap i a la fi esbiaixades. Marc no anomena quines són aquestes temptacions, però sí que ho fan en els seus relats Mateu i Lluc: viure la filiació des del poder, des del prestigi o des de l'orgull. Tot això és molt temptador, però Jesús hi renuncia. Al desert entén que la manera correcta de viure com a Fill de Déu és essencialment pel camí del servei, de la humilitat i de la gratuïtat que s'entrega.
I amb aquesta convicció comença la seva vida pública, l'anunci del missatge que li té el cor robat. Marc ens presenta sintèticament el nucli d'aquest missatge: la bona notícia de la proximitat de Déu i del seu Regne. Déu no és lluny ni viu absent del que ens passa, sinó que és proper tot acompanyant les nostres vides, i això és una Bona Notícia, mentre que el Déu inaccessible, allunyat de la història, és una notícia falsa i dolenta. Jesús es desviurà per ajudar que experimentem la bondat de Déu Pare de manera molt pròxima i quotidiana. I el que ens demana és creure-hi, estar amatent a la seva veu, acollir-la.
Ens podríem preguntar avui, al bell mig d'aquesta situació pandèmica que estem vivint dolorosament i que tant de desconcert ens provoca, què significa aquesta Bona Notícia de la proximitat de Déu, com entendre-la quan tot sembla parlar de la seva absència.
En primer lloc, hauríem de considerar que si Déu se'ns apropa com a Bondat, no podem entendre la pandèmia com un càstig d'un Déu llunyà i aïrat. Déu no envia al món les pandèmies (envia el seu Fill!), però potser sí que amb l'arribada d'aquesta pandèmia ens està dient alguna cosa. Potser ens està insinuant que fa molt temps que estem atrapats en la temptació de viure la nostra filiació divina (i la nostra fraternitat!) cercant poder, prestigi, orgull dominador. En comptes de servir-nos com a germans, hem viscut depredant-nos els uns als altres i depredant la nostra casa comuna. I ara comencem a adonar-nos de les conseqüències.
