Hi ha expressions que semblen dir molt però estan buides de contingut si no es complementen. Per exemple, «repensar el model de policia», frase de moda arran dels disturbis d'aquesta setmana, però que també es va sentir pels de la sentència del procés. «Repensar el model» no vol dir res si no es defineix l'objectiu. La policia repensada oferirà galetes de maria als esvalotadors per tranquil·litzar-los? O repartirà una altra mena de galetes, les que es claven a la cara amb la mà plana? Si no aclarim aquests extrems, no estem dient res.

L'actuació i l'organització d'una policia han d'estar en revisió permanent. De fet, tots els serveis públics s'han de sotmetre a avaluació i millora constants, i la seguretat més que cap altre, pel seu caràcter extremadament sensible. Que ara mateix les coses poden millorar ho demostra la coincidència en la insatisfacció: mentre els polítics que ens tornaran a governar exhibeixen el seu disgust, els sindicats dels Mossos s'enfilen per les parets per la manca de suport d'aquests polítics. El debat social enfronta aquells que miren al carrer i hi veuen colles de trinxeraires mereixedors d'un càstig exemplar, i aquells que hi veuen pobres víctimes de la societat i la violència institucional. Les xarxes bullen, però això no és notícia.

Segons l'Estatut de Catalunya, la primera funció dels Mossos d'Esquadra és «la seguretat ciutadana i l'ordre públic». És obvi que aquesta setmana cap dels dos objectius no ha estat plenament aconseguit. L'actuació ha estat insuficient per neutralitzar els grups disposats a convertir la via pública en l'escenari d'una violència de videojoc amb efectes reals sobre les persones i els béns públics i particulars. Quan els diputats parlen de repensar el model, ¿estan pensant a dotar la policia de les eines i els protocols que els permetin tallar d'arrel aquestes situacions, o s'orienten a deixar fer perquè cap manifestant resulti lesionat? Ja ens ho diran, si no és que se'n tornen a oblidar quan s'esvaeixi la fumera.