El preu d'un contenidor. Què val un contenidor? No ho sé. Hauria de saber-ho, al capdavall els paguem. Però els paguem pel servei que fan, no pas pel preu que costen. Què val un ull? Quin preu s'ha de pagar per una protesta? Quant t'han de pagar perquè deixis de protestar? És lícit que això passi i que passi, i després no passi res? No són dels meus els que treuen ulls. No m'agrada la violència. Gens. Sobretot quan ve de dalt a baix. Quan ve de baix sol haver-hi un motiu, un malestar, una espurna. I no m'agrada però sovint l'entenc. Quan ve de dalt sol haver-hi una ordre. No m'agraden segons quines ordres, ni qui les dona, ni els disturbis ni les bronques ni segons quines protestes, però solen agradar-me menys, però molt menys, encara, els motius que les provoquen. I aquests dies hi ha motiu, més d'un.
Trobo que, a cop de comptar contenidors cremats, hi ha el risc que ens oblidem de comptar les raons de la revolta, de la protesta, de la ira. He vist ira pel carrer però no tinc clar si anava o venia o si era de retorn. He vist mala hòstia. Parlem-ne de la mala hòstia. Per què sembla que la policia sempre té tanta mala hòstia? No ho dic jo, ho diuen les imatges que veiem tots i que després es comenten soles. I no ens agraden. També hi ha qui les comenta i llavors ho fa per justificar-les. Sempre per justificar i poques vegades per demanar disculpes o admetre errors.
Els de la revolta volen canviar les coses i de vegades les seves formes no són les millors. Fins i tot poden ser les pitjors. El raper és un paio que du l'Estat al límit i ho fa amb formes que segurament no són les millors. Però potser no s'hauria de contraargumentar amb una policia de brimos que no tenen arguments. Perquè no en tenen. Tenen altres coses que no penso escriure. Em fan por els brimos. Que s'ho facin mirar els que els llancen al carrer. Ja ho he dit. Soc més amic d'un contenidor cremat que d'un brimo encès. I ja em disculparan que ho digui, però ho faig emparat en la llibertat d'expressió, la mateixa que aquests dies no és que sigui posada en entredit sinó que és directament aniquilada. I als que per argumentar diuen que les formes de Hasél són radicals i extremes, i «antis» aprofito per saludar un paio tranquil com en Valtònyc, que només per dir i cantar ara està exiliat. I segueixo no entenent coses.
Les cançons de Hasél, diuen, poden provocar violència, però fins ara la violència l'ha provocat unes lleis que caldria canviar ara mateix, i els que haurien de fer-ho i poden fer-ho són els mateixos que s'exclamen per tants contenidors cremats. No tenen perdó vist el que prediquen. Plou sobre cremat.
