Fa un parell d'anys aquest diari convocava a una colla de manresans residents al barri antic per respondre una única pregunta: «Quin és el seu lloc preferit de la Manresa històrica?». En quatre pàgines els deu entrevistats apareixien retratats al lloc que havien escollit i exposaven, amb una breu explicació, el perquè d'aquella elecció. Era un reportatge maco, fet per Noemí Badrenas, que, sense explicitar-ho, invitava els lectors a pensar què hauríem contestat nosaltres si ens ho haguessin preguntat. Dels deu entrevistats cap va triar el que hauria dit jo, però qui més s'hi va aproximar va ser l'historiador Jordi Bonvehí. Assegut a la barana de pedra del camí dels Corrals, per sota de la Seu i de cara al riu, el Jordi explicava així el motiu de la seva tria: «M'agraden molt les vistes que hi ha des d'aquí de l'entrada a la ciutat: el riu, la Cova, el Pont Vell, la Seu... (...) Hi estic tranquil i alegre. (...) Si quedo amb amics de fora de la ciutat, els faig caminar per aquí», deia.

El meu lloc preferit no s'aparta gaire d'aquell: jo hauria triat la balconada de pedra que hi ha al parc de la Seu, a l'extrem més proper a la Via de Sant Ignasi, des d'on es veu gairebé el mateix paisatge. Quan hi vaig, miro fins on m'allarga la vista. De vegades m'imagino l'arribada a la ciutat i de vegades la sortida, però sempre em dona una gran sensació de pau i un estrany sentiment de manresanitat.

Hi ha altres llocs de Manresa, repartits al llarg de la seva façana històrica, que em fan un efecte semblant. Un d'ells és la balconada que hi ha a l'esplanada davant l'església de la Cova, i uns altres podrien ser alguns dels miradors del mateix edifici, un lloc ben visible per fora però poc conegut per dins. Tan poc conegut per als manresans com la intensa activitat que hi té lloc i que congrega gent d'arreu, que hi ve de visita o a fer estades per diversos motius. La Cova, ho hem sabut aquests dies, està a punt de guanyar un nou espai singular, un oratori subterrani amb un gran finestral que emmarcarà, com un diorama, tota la muntanya de Montserrat. Cal suposar que la celebració el proper 2022 del 500 aniversari de l'arribada de sant Ignasi a Manresa servirà per divulgar encara més aquelles instal·lacions, però desitjo de tot cor que l'èxit de la Cova segueixi tenint un ressò discret. I que mai, per cap motiu, s'acabi convertint en un espai de moda. Si ho fos, i esdevingués un atractiu turístic, ens arrabassarien per sempre un dels pocs i bells racons de calma que ens queden.