Durant onze dies l'Isaac va estar-se dalt d'un eucaliptus gegant per impedir la tala d'un bosc centenari d'un gran valor ecològic. Finalment, va caldre la intervenció de nombrosos agents policials perquè aquest ecologista manresà fos desallotjat del bosc que a hores d'ara potser ja han començat a arrasar. Aquesta acció de protesta ha tingut lloc al sud-est d'Austràlia, però s'hauria pogut produir a qualsevol altra part del món. Fins i tot a tocar de casa nostra, on no fa gaire el grup ecologista Meandre denunciava la tala desmesurada d'arbres de ribera, alguns d'ells també centenaris, a la riera de Rajadell. Per a alguns propietaris d'aquí i d'arreu l'únic que compta és el profit que se'n pot extreure. Se suposa que les administracions haurien de vetllar per la gestió del patrimoni natural, però no sempre s'actua amb prou diligència o la normativa no és prou clara. I, és clar, davant d'un fet consumat, no hi ha cap arbre, ocell o arbust que es revolti i cremi contenidors. Massa sovint oblidem que va existir un temps en què un esquirol de les Marcetes podia fer la volta al món i tornar a casa saltant de branca en branca. D'aleshores ençà ha desaparegut més de la meitat de la massa forestal, que tant contribueix a combatre el canvi climàtic. En els darrers trenta anys, s'han desforestat 178 milions d'hectàrees al món. Malgrat els intents de reforestació i les rebrotades naturals, en els darrers cinc anys s'han perdut 10 milions d'hectàrees de bosc. I Europa ha estat, proporcionalment, una de les zones més afectades, a causa de l'expansió industrial i urbana. La notícia del manresà enrocat dalt d'un arbre pot semblar una curiositat pròpia d'un film de Fellini o d'una novel·la d'Italo Calvino, si no fos que, ara com ara, els humans encara necessitem l'oxigen per respirar.
