Rick Harrison, de «La casa de empeños», compra en poca estona una vella furgoneta Chevrolet, una antiga ullera de llarga vista i un ganivet de paracaigudista de guerra. Explica què és l'art de trinxera. Espero que aparegui l'experta en llibres antics Rebecca Romney. Però he d'escombrar, posar roba a rentar, recollir la roba estesa i planxar-la. Les primeres coses les faig ràpid perquè mentre planxo puc continuar mirant un programa en el qual mai saps què entrarà per la porta de la botiga. En la sèrie conflueixen productes amb procedència temporal variada que són taxats en funció de múltiples aspectes que determinen el valor que els atribueixen. Els protagonistes o els experts específics als quals truquen per demanar consell ofereixen una explicació didàctica per contextualitzar-los. Curts de mires com som tendim a oblidar que tot va ser modern en el seu moment. No estic segur que quan estrenem a la ciutat un pas de vianants il·luminat amb sensors de moviment i diem que és «intel·ligent» tinguem clar que fa mig milió d'anys un ancestre nostre deia el mateix sobre la punta de llança més resistent i esmolada que havia construït per facilitar la caça. «Mira quina punta de llança intel·ligent que he construït», li deuria dir a un altre del grup. És poc intel·ligent ignorar que la intel·ligència resideix a conèixer i valorar el passat i el present. No ve de sèrie cada matí. Ser intel·ligent és valorar la sort que suposa que mentre un planxa pugui aparèixer en una altra habitació del pis un vermut Padró, unes olives, el diari i dos llibres. Jo no sé si planxo tan bé per merèixer això. Els darrers de Chuck Palahniuk i Jordi Cussà. Mentre els degustem parlem de la tria realitzada de l'autor ianqui i el Berguedà, dels «Cavalls salvatges» que cadascú ha galopat a la seva manera fins als extrems. Cussà és traductor de Palahniuk, però no d'aquest llibre, i aquest no ha estat el motiu de la tria. Simplement, la compradora coneix i li agraden els autors i li ve de gust llegir més obres seves. Jo començaré per la que ella deixi per al final, amb l'advertiment que tingui en compte que ella llegeix a tot drap. Ella i el meu fill m'encarreguen de buscar la pel·lícula de la nit, però em recorden que ja han vist El club de la lluita. Llamps i trons. Consultem un llibre de renecs del capità Haddock. Jo amenaço amb The Assassin, de Hou Hsiao Hsien, i m'adverteixen que no faci el bufacanyes tros de quòniam i deixi de donar la tabarra amb el cinema oriental. No els faré cas. Encara queda bona part del cap de setmana.
