L'exercici periodístics té múltiples formes d'expressió, per gèneres, per canals o perquè les tecnologies del segle XXI ens han abocat a noves maneres de comunicar. Ara tenim uns patrons que segurament no eren els mateixos que tenien els periodistes als anys 20 i 30 del segle passat, quan a Manresa i a Barcelona, un veí de la capital del Bages es va fer un nom en les capçaleres més dinàmiques del país. Recordo a Josep Maria Planes, mort massa jove en el conflicte del 36, que va deixar una gran empremta i que hauria estat, sense cap mena de dubte, una de les grans figures de les lletres catalanes. A Manresa se li ret homenatge permanent com a ciutadà il·lustre, hi té un carrer dedicat i cada any es convoca un premi amb el seu nom en el que es premia el periodisme d'investigació. Els experts i els estudiosos coincideixen a donar a Planes una paternitat, un títol no oficial, com a impulsor d'aquest gènere al nostre país. El també periodista Jordi Finestres el va biografiar i li va retirar la llosa de la postguerra que ens l'havia fet invisible, el grup d'Independència i Progrés el va voler represtigiar creant el premi periodístic i els Col·legi de Periodistes, i ara, també, l'Ajuntament de Manresa, s'encarreguen de recordar-lo any rere any.

Deia a l'inici que el periodisme s'expressa de diferents maneres. I reprenent el fil i reconnectant amb en Josep Maria Planes, una d'aquestes és el que n'anomenem periodisme d'investigació. El periodisme requereix d'un esperit crític i d'un anar a gratar en fonts i veus diverses, tot i que massa sovint, també, ens topem amb una pràctica molt estesa d'abocar notes que arriben a les redaccions de diferents administracions, serveis d'emergència, partits polítics, empreses diverses o entitats. Aquests darrer periodisme, ben allunyat del que practicava i predicava Planes, aporta poc gruix, però té una perillosa tendència a eixamplar fronteres per, entre d'altres raons, una migradesa de recursos que impera.

Aquest any, el premi Planes distingeix un treball d'investigació periodística esportiva, l'anomenat cas Barçagate (o Bartogate), que va portar definitivament al president blaugrana a presentar la seva dimissió del càrrec. Els periodistes de la SER, Adrià Soldevila i Sergi Escudero, dirigits per Sique Rodríguez, són els responsables d'una investigació que ha tingut una gran transcendència. Entremig de tant periodisme de resultats, de mercat de fitxatges i d'opinió, el reportatge suposa una reivindicació del gènere i del gènere en l'esport. Planes l'aplaudiria.