En el número de febrer de la revista Serra d'Or, mossèn Teodor Suau fa una reflexió sobre la irresponsabilitat dels qui, en aquesta pandèmia, no guarden les mesures sanitàries, fan reunions no permeses o no porten mascareta. Mossèn Suau es pregunta de què s'estranyen els qui s'escandalitzen d'aquestes actuacions. «Per què els ve de nou?», continua mossèn Suau. I afegeix encara: «Si durant anys i més anys el missatge massivament rebut i mínimament contrastat ha estat: l'únic valor ets tu per a tu mateix; només el plaer té garanties de no ser la invenció ideològica dels qui et volen enganyar; no creguis en ningú ni en res que et demani sacrifici, sortida de tu mateix vers l'altre; l'altre és l'enemic, aquell que ocupa el lloc que tu podries ocupar i que t'ha pres; no donis comptes a ningú ni tingues esment a cap altra cosa que al teu propi interès».

Mossèn Teodor Suau destaca en el seu article, que «l'única cosa que interessa al món globalitzat, cada dia més en mans de les corporacions, és el guany». I per això diu que «el credo oficial del nostre univers cultural» és, «per què tindre en compte l'altre? Per què renunciar a la meua voluntat de poder i de plaer?».

Aquesta pandèmia ens hauria de servir per canviar el nostre model de vida, caduc i insostenible. Poso només un exemple: portem gairebé un any sense futbol presencial. I no ha passat res. Però els jugadors continuen cobrant un sou astronòmic. I els polítics també.

Ja sé que és un tema delicat que aixeca passions i mou moltes emocions. Però els contractes de Messi, de Sergio Ramos o de Cristiano Ronaldo, podem continuar pagant-los? El sou d'aquests jugadors, ¿no ens convida a canviar de model de vida? Hem conegut que la mitjana per temporada que cobra Messi és de 138.809.404 euros. Són més de 74 milions nets per temporada. Això vol dir (arrodonint les xifres), que Messi cobra 202.739,726 euros cada dia. I per tant, si no m'he equivocat en les operacions, Messi cobra (tant si juga com si dorm), 8.447,4 euros cada hora; 140,7 euros cada minut i 2,3 euros cada segon. ¿Podem continuar, després d'aquesta pandèmia, com si no hagués passat res?

Mossèn Teodor Suau acaba el seu article afirmant que «si no hi ha responsabilitat», és perquè la pregunta a la qual s'ha de respondre està mal plantejada. No és «com jo i només jo puc fer el que vull?», sinó, «com puc col·laborar en la realització del projecte legítim de felicitat de cada un que ve a aquest món?».

La lliçó que, amb responsabilitat, hauríem d'aprendre d'aquests mesos amb el coronavirus, ens hauria de portar a deixar de banda la indiferència i la insolidaritat, per tal de ser artesans d'esperança i així construir un món nou.

Serem capaços de canviar la nostra societat? Cal recordar que això només ho podrem fer, junts. Perquè com ha dit el papa Francesc, «o som germans o ens destruïm mútuament».