La Seu de Manresa és un dels temples més importants de Catalunya, un exponent d'art gòtic perfectament comparable amb els grans temples europeus del període. Tanmateix, sovint ha estat un temple menystingut, començant pels mateixos manresans. No ha ajudat gens a valorar la Seu com correspon el fet que alguns dels seus elements més singulars hagin estat amagats. L'actual museu del temple serveix, efectivament, per amagar les coses, no pas per mostra-les. I entre el material ocult hi ha, justament ,un joia que, per ella mateixa, hauria de servir per posar Manresa al mapa del gòtic europeu. El frontal florentí, un brodat del segle XIV d'extraordinària riquesa i únic en el seu gènere, és tan desconegut que la immensa majoria dels manresans no sap ni que existeix. Ara, per fi, un acord entre la Generalitat i la Caixa permetrà restaurar-lo i situar-lo en un lloc visible, com correspon. Si es compleixen els terminis, passarà l'any que ve. Es posarà final a una anomalia absurda i incomprensible que hauria de fer reflexionar, sobretot, la propietària, que és la diòcesi de Vic.