Avui fa 25 anys el Bàsquet Manresa aconseguia una fita esportiva extraordinària. El TDK es convertia en l'únic club, a banda del Joventut, capaç de trencar el duopoli de Barça i Madrid en la Copa del Rei. Des de llavors, només tres clubs més han aconseguit guanyar el títol, tots tres importants: Baskonia, València, i Unicaja Màlaga, aquests dos darrers només una vegada. Cap equip petit no s'ha enfilat al podi mai més. Va ser un miracle que va situar Manresa al mapa de l'esport estatal i va projectar una imatge exemplar de la ciutat. El que llavors no se sabia és que aquell només seria el primer capítol d'una llegenda: dos anys després, el TDK aconseguiria quelcom encara més difícil: el títol de Lliga, una fita que va generar admiració general, va donar gran projecció a la ciutat i va impressionar tota la comunitat basquetbolística europea. El segon miracle va ser encara més potent. Tanmateix, qualificar aquell èxit de fa 25 anys de prodigi no ha d'ocultar que, encara que fos màgic, no va ser fruit de l'atzar, sinó de molta feina ben feta. I va ser la prova palpable, vigent encara avui, que un projecte de Manresa no té perquè tenir límits. A Manresa, tot és possible.
