26 de febrer de 2021
26.02.2021
Regió7

No és estrany!

25.02.2021 | 21:51
No és estrany!

Hasél podrà agradar el que canta o no, podrà caure més bé o més malament, però des que va ser detingut no hi ha hagut població de més de 50 mil habitants en aquest meravellós regne de democràcia plena en què no s'hagi celebrat acte de suport a la seva llibertat, actes de repulsa a la repressió o actes a favor de la llibertat d'expressió. Hi ha cansament enorme. Les mobilitzacions no s'aturen ja ni la por al contagi ni a les diferents violències que es colen en les manifestacions. A Catalunya són més grans, però en tots els llocs són nombroses i àmplies. Les protestes d'aquests dies per la llibertat de Pablo Hasél no són una casualitat. Espontànies, perquè sorgeixen a través d'un fet inaudit, però responen a la consciència d'un sector de la joventut que sap que les coses no van bé i estan cremats.

Aquest any s'han perdut prop de set-cents mil llocs de treball i 775 mil treballadors subsisteixen pendents d'un ERTO. En deu mesos hem retrocedit quatre anys. L'economia ja estava reduint el creixement abans de l'arribada del virus, però la pandèmia va accelerar i va agreujar de manera vertiginosa la crisi sanitària, social, econòmica i mediambiental en la qual ens trobem. Un 20% va caure de mitjana el comerç, el transport i l'hostaleria, un 31% la cultura i l'oci, un 19% la construcció més un 4,7% la indústria. Aquest règim raret continuació del 78 i les seves institucions, fan un disseny dels projectes que se suposava havia de reconstruir i recompondre l'economia sobre bases més socials i ecològicament sostenibles. Però no, torna a ser més del mateix, sobretot, riquesa per als de sempre.

En el disseny no hi ha ningú de l'Espanya buida, ni de les comunitats autònomes o de la federació de Municipis, ni una representació de la societat civil o de la comunitat científica. Ni tan sols de petites empreses o de l'economia social. Només Presidència del Govern i grans empreses. Representació «hiperconcentrada», desigual i antidemocràtica pròpia del capitalisme d'amiguets del regne. S'ha tornat a posar en relleu en la forma i distribució dels 140 mil milions de fons europeus que s'esperen. Els beneficiaris d'aquests no són l'autònom, tampoc el treballador precari, ni els centres de salut o l'ensenyament; són, entre d'altres, Agbar, Inditex, Naturgy, ACS, Repsol o el Corte Inglés.

L'artefacte institucional que suportem mostra de nou la seva essència. Per contraposició, la repressió no s'atura amb l'ingrés a la presó del P. Hasél i tenim l'exili daurat de l'emèrit a Dubai amic de les empreses abans mencionades. Per això el debat sobre la «democràcia plena» que ens proposen les forces del constitucionalisme monàrquic, amb Sánchez al capdavant, emprenya molt davant d'una realitat marcada per la manca de sortida. El gruix dels que estan participant en les mobilitzacions són, sobretot, joves d'entre 16 i 25 anys. El 40% d'ells estan aturats, la pobresa avança en aquest sector i les dones gairebé tan ràpidament com la concentració de la riquesa sota la covid-19 a la casa dels de sempre. Els lloguers pels núvols, però l'economia de les cases per terra. La precarietat s'estén sense remei igual que les cues de la fam. En el que és públic com l'educació i sanitat segueix faltant de tot. L'ingrés mínim vital s'estavella sempre amb la burocràcia i la mesquinesa del model dissenyat. En canvi, el suposat mannà dels 140 mil milions dels fons europeus es reparteix en la taula dels amos de l'Ibex 35. No és estrany que a la fi tot exploti per algun lloc. Ha passat abans i podeu estar segurs que tornarà a passar. És cabreig demanant justícia d'allò més justificada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit