27 de febrer de 2021
27.02.2021
Regió7

Cròniques del mes de febrer

26.02.2021 | 22:43
Cròniques del mes de febrer

Fa temps del 23 de febrer de 1981, però el seu aniversari no ha passat desapercebut. Feia poc més de 5 anys de la mort del general Franco i l'extrema dreta s'inquietava per una evolució política que podia deixar enrere el franquisme que havia dominat l'Estat durant més de 40 anys. El novembre de 1978 ja hi havia hagut un primer intent d'insurrecció militar, l'anomenada «operació Galàxia», amb participació també del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, que va reincidir com a colpista en l'assalt al Congrés de Diputats del 1981. Però el més insòlit és que ara, 40 anys després, encara hi hagi incògnites respecte del que va passar i de qui formava part realment de la trama que va donar suport al cop d'estat. La llei de secrets oficials impedeix que se sàpiga. Com és possible que al cap de tants anys s'estigui amagant informació? Qui té por que es conegui? Com és que encara no s'han desclassificat els documents oficials sobre els fets? Queda per aclarir, per exemple, quina va ser la participació real en el cop del 23 de febrer del general Alfonso Armada, estretament vinculat amb el rei Joan Carles, del qual havia estat preceptor, a més de secretari general de la Casa del Rei. Però el fet és que PP i PSOE s'han negat reiteradament a obrir els arxius que guarden els «secrets oficials», tot i que a la majoria dels països europeus s'han de desclassificar legalment quan ja han passat 25 anys.

Un altre gran tema són les conseqüències del cop d'aquell febrer. Aparentment va fracassar. Però no pas del tot. Un any després era aprovada la LOAPA (Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico), que suposava un atac concret contra les autonomies i en limitava les competències i l'autogovern, justament un dels grans objectius del 23 de febrer, que hi veia un perill gravíssim contra la unitat d'Espanya. Un argument que avui la dreta i l'extrema dreta espanyoles encara subscriurien totalment. Però a la pràctica, el conservadorisme polític no es limita als partits que són considerats de dretes. N'hem tingut bona mostra aquesta mateixa setmana amb el rebuig al Congrés de Diputats d'una iniciativa legislativa d'ERC que proposava eliminar la inviolabilitat del rei d'Espanya. Hi ha votat a favor JxCat, ERC, Podem, PNB, Bildu, PDeCat, Compromís i Més País. I en contra? Com era d'esperar PP, Vox i Ciutadans, i també, evidentment, l'altre gran suport del règim del 78: el PSOE, en altre temps defensor de la República i ara puntal d'una monarquia desacreditada i cada cop més aïllada i discutida.

Mentrestant segueixen els contactes derivats de les eleccions catalanes d'un altre mes de febrer, el d'enguany, que ja està a punt d'acabar. Tothom és conscient que l'entesa per formar nou Govern de la Generalitat no és fàcil però que s'hi ha d'arribar. Es temptegen possibilitats inèdites, com la vinculació de la CUP a la mesa del Parlament. Fins ara es mantenen les converses amb una acceptable discreció. Però falta poc per a la constitució del Parlament i, per tant, cal que la bona notícia del consens arribi aviat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.