Començo amb Vatel (2000). Ambientada a la França del segle XVII, mostra el paper de l'art gastronòmic a la cort de Lluís XIV. François Vatel va ser l'intendent del príncep de Condé, un home arruïnat que intenta recobrar els favors del rei Lluís XIV de França i s'espera que aquest li confiï el comandament d'una campanya militar contra els holandesos. Un festival per a la vista en un film que narra tres dies de festes i banquets organitzats pel cuiner i mestre de cerimònies François Vatel, que va ser un personatge real. Gairebé tot el que apareix a la pel·lícula és versemblant, ja que la producció va tenir historiadors de la cuina com a assessors, si bé aquests discuteixin que se suïcidés per un peix que no arribava a temps per a un convit reial... Espero que no faci un esespòiler! Vatel ha passat a la posteritat per haver inventat la crème Chantilly (nata muntada i aromatitzada).

El festí de Babette (Babettes gæstebud, 1987). Pel·lícula que va guanyar l'Oscar al millor film de parla no anglesa, i és considerada per alguns crítics de cine com el Ciutadà Kane de les pel·lícules gastronòmiques. Es basa en un relat de l'escriptora danesa Isak Dinesen, pseudònim de Karen Blixe. És la col·lisió entres dues visions del món reflectides en l'art de viure: la protestant, austera i sense concessions als plaers de la boca, i la catòlica, oberta als plaers.

Como agua para chocolate (1992). Film d'Alfonso Arau, inspirat en la novel·la homònima de Laura Esquivel. Reflecteix el gust, grandesa i la sensualitat de la cuina mexicana. A mig camí entre la poesia i el realisme màgic. Es nota que el guió és de la mateixa escriptora.

E il Cibo va (2017). Tracta de l'odissea de la cuina italiana en els seus camins de l'emigració als Estats Units i a l'Argentina. Els productes que hi van portar, els ceps, els plats...

Un toc de canyella (Politiki kouzina, 2003). Un viatge d'Atenes a Istanbul, enmig del conflicte armat per la independència de Grècia. Els plats, les postres i els vins sempre amb un toc d'espècies...

18 comidas (2010). A la recerca de la cultura gastronòmica de Galícia. Pel·lícula de Jorge Coira en què el menjar és el protagonista i també es converteix en l'escenari per reflexionar sobre les relacions humanes, amb el fantàstic decorat, entre altres llocs, de Santiago de Compostel·la.

Menjar, beure, estimar (Eat drink man woman, 1994). Un meravellós viatge a Taiwan i a la seva gastronomia. Potser el meu film preferit dins aquest gènere gastronòmic. Dirigida per Ang Lee, ens submergeix en l'univers de les dues filles del protagonista en què la preparació del menjar i les relacions que s'estableixen al voltant de la taula ens expliquen tant de la cuina xinesa com de l'amor. Amb final inesperat, que no revelaré.

Julie&Julia (2009), entre el Nova York contemporani i el París dels anys 50, una pel·lícula de Nora Ephron que confronta Julia Child amb la blocaire Julie, qui intentarà, en un any, cuinar més de 500 plats del receptari de Child, cuinera que va ensenyar la cuina francesa als americans. Genial interpretació que fa Meryl Streep.

Midnight Diner (Shinya shokudô, 2014). En una poblada ciutat del Japó, mil històries es barregen en un restaurant que només obre des de la mitjanit fins a l'alba.

Haute cuisine (2012), traduïda a l'espanyol per Los sabores de Palacio, explica la història de la cuinera Hortense Laborie, d'una petita ciutat de províncies, que és cridada pel president de la República per cuinar a l'Elisi. El títol fa justícia al tipus de cuina que hi veiem.

El viaje (2010), protagonitzada per dos còmics britànics que viatgen al nord d'Anglaterra a la recerca de sabors i plats.

Un viatge de 10 metres (The Hundred-Food Journey, 2014). Els Kadam, una família índia amb Papa (Om Puri) al capdavant, es trasllada al sud de França. Allà decideixen obrir un restaurant davant d'un luxós restaurant francès d'alta cuina amb una estrella Mi-chelin.

gastronomia a la gran pantalla. Escenes de pel·lícules amb el menjar com a protagonista 1 Una escena de «Vatel» ambientada en la França del segle XVII. 2 La cultura gastronòmica de Galícia a «18 comidas».

3 «Haute cuisine» està basada en la història real de la cuinera privada de François Mitterrand