27 de febrer de 2021
27.02.2021
Regió7

Amb un somriure

26.02.2021 | 22:44
Amb un somriure

Quan veig en alguns articles periodístics, o en intervencions orals o escrites de representants polítics, blasmar els defensors de l'existència de l'article 155, a la Constitució espanyola, em surt un franc i llarg somriure. Soc un d'ells.

Tan entusiasta d'aquesta existència com de tenir el RDL (reial decret legislatiu) 6/2015 del 30 d'octubre, pel qual s'aprovà la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. Algú es demanarà a què treu cap comparar un tema amb un altre. Doncs bé, permeteu-me fer alguns símils entre una cosa i altra.

Per als partits independentistes se suposa que estem en un règim opressor, hereu de la Transició del 78 que consideren mal plantejada, mal executada i mal portada fins al dia d'avui. Tant és així que gairebé tots els mals provenen d'aleshores, i encara més en «terres catalanes».

Aquesta opressió i imposició de regles arriba fins a extrems com els d'exigir passar un examen de conduir, convocat, proposat i supervisat per membres d'aquest règim. Se'ns obliga a tots els catalans que volem portar vehicle a tenir un carnet de conduir, espanyol. Fet amb les seves regles i imposat a tots i totes. Per què no permetre conduir amb un simple carnet de bona voluntat, fet a Catalunya?

Però, van més lluny. Ens obliguen a posar-nos el cinturó, en contra de la llibertat d'anar com vulguem dintre del nostre cotxe. No contents amb aquesta imposició, en posen d'altres com limitar velocitats en les nostres carreteres. Per què han d'imposar velocitats de 90 o 120 quan els nostres cotxes i motos poden anar a 150 o 180? Per què no podem anar per dintre pobles i ciutats a la velocitat que vulguem? Per què ens imposen regles de conducta, quan hem de tenir la llibertat de poder fer el que creguem oportú. No som prou grandets per saber què, quan i com hem de fer les coses?

I arriben a extrems insospitats com treure punts i fins i tot carnet quan ens saltem semàfors en vermell, estops, o anar contra direcció. Tot són regles, imposicions, sancions i, fins i tot, recursos als tribunals en casos que ells consideren greus.

Posats en aquests símils, si plantegéssim que els partits independentistes van voler actuar els dies 6 i 7 de setembre del 2017, sense tenir carnet (trencar el jurament fet), van saltar-se un semàfor en vermell (modificació del Reglament del Parlament amb 72 diputats en comptes de 90), van saltar-se un estop en una cruïlla molt perillosa (vulneració Estatut) i, finalment, van entrar en contra direcció per autopista (vulneració Constitució), se suposa que en qualsevol país del món democràtic, i per tant civilitzat, els hauria comportat la pèrdua dels 12 punts de cop, la retirada del carnet i l'entrada a presó per haver posat en perill propis i estranys, en aquesta embogida concatenació de fets impensables i punibles. Doncs bé, el 155 es va inspirar en la figura de la «Bundeszwang», de la Constitució alemanya. País en el lloc 13 de l'Índex de qualitat democràtica, en el qual Espanya es troba en el lloc 19. D'aquí el somriure, i d'aquí l'entusiasme per l'existència del 155, igual que del RDL 6/2015, i d'un centenar d'altres lleis essencials per al bon funcionament d'un país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.