27 de febrer de 2021
27.02.2021
Regió7

On són els carlins?

26.02.2021 | 22:44
On són els carlins?

El professor Ernest Lluch va publicar un memorable article «Hubo 11.000 carlistas?», si no vaig errat el 15 de juliol del1999 al diari de Barcelona La Vanguardia. Aquest article va fer aparèixer, durant molts mesos, una allau de cartes al director al diari sobre la temàtica carlina. Però avui pràcticament han desaparegut els carlins, o no?, tot i que en unes darreres eleccions el Partit Carlí català a la seva llista era plena de cognoms berguedans.

Berga fou capital de la Catalunya carlina a la primera de les tres guerres, els fets de la detenció i posterior assassinat del comte d'Espanya a la rectoria d'Avià han estat objecte de molts i variats llibres, l'entrada a Berga, pel portal de Sallagossa, del general Espartero i la retirada del capitost carlí Ramon Cabrera va posar fi a set anys de guerra a Catalunya (1833-1840).

La segona carlinada, dita també la guerra dels Matiners (1846-1849), va afectar força les nostres comarques. Cal dir que molts historiadors espanyols no esmenten aquesta guerra, ja que diuen que només va ser catalana i no estatal. Els Tristany d'Ardèvol, o el mateix Cabrera tornarien a passejar per la Catalunya interior, n'hi havia de Prats de Lluçanès: Jeroni Galceran i Marcel·lí Gomfaus; Porredón ... o Josep Puig de Castellar de n'Hug, conegut pel Boquica. En la tercera carlinada (1872-1877) els carlins s'aixecaren d'entrada contra la Primera República Espanyola, i després de l'ocupació del Parlament de Madrid pel general Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, que va dissoldre les Corts democràtiques republicanes, va proclamar de nou un rei, l'Alfons XII, que era a l'exili. Els carlins, doncs, primer lluitaren contra la república i després contra un Borbó imposat com a rei per un cop d'estat militar. En aquesta guerra, Savalls o el mateix Alfonso Carlos i la seva dona María de las Nieves passaren per Berga, i un fet important fou l'assassinat, pels carlins, de prop de 60 republicans a la sortida de Berga. Nombrosos berguedans participaren en aquestes carlinades, com el Né, Morlans i el comte de Coma de Prat, un carlí baganès que el seu fill va ser metge personal del rei dels carlins Carles VII. El darrer intent militar carlí fou el 1900, encapçalat pel Nai de Vallcebre. Cal dir que fou molt nombrosa la participació de la Catalunya Central al Terç carlí de la Mare de Déu de Montserrat (única unitat catalana que va combatre a la guerra de 1936-39 amb el general Franco).

El carlisme polític va tenir força importància, va haver-hi diputats carlins a Madrid per la circumscripció de Berga, com ara Lluís Maria Llauder, el fundador de La Hormiga de Oro i El Correo Catalán, i Mariano Bordas, que en els seus discursos deia coses com aquestes «rudo y tosco como las montañas de mi distrito Berga...». També fou diputat pel Berguedà a la Diputació de Barcelona Josep Maria Roma, que va escriure un magnífic àlbum del centenari del carlisme i un catecisme carlí.

De sempre he sentit a dir que a Berga es faria un centre o museu del carlisme, que la Torre de la Petita seria un lloc museïtzat. A Ormaiztegi a Guipúscoa i a Lizarra a Navarra tenen, des de fa temps, uns bons museus i centres d'estudi carlins. Per cert, al Museu Zumalakarregi d'Ormaiztegi tenen dipositada la causa judicial que el general Cabrera va fer obrir per aclarir la detenció i posterior assassinat del comte d'Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit