És divendres, escric aquesta columna després rebre un e-mail, el mateix de cada divendres sense que mai hagi fallat, des de fa deu anys, obsequiant-me amb inestimables sensacions. El primer va arribar un 4 de febrer del 2011, hi havia una declaració d'intencions musicals del meu amic Josep Maria Oliva encetant un àlbum de cançons, acompanyat d'un arxiu amb el tema Me and Bobby Mc.Gee de la Janis Joplin; el vaig guardar sense pensar que, a dia d'avui, cinc-centes tres cançons després, em sentiria tan afortunat de conèixer algú que ha esmerçat el seu temps, setmana rere setmana, a fer-me arribar algun d'aquells temes que tots tenim amagats en un racó de la memòria.
Ahir em vaig quedar clavat davant la pantalla del televisor, en Miqui Puig estava intervenint en el programa Tot es mou reconeixent el meravellós projecte d'un manresà que, a més de dinamitzar el panorama musical, ha posat banda sonora a la nostra vida. Sovint, angoixats per allò que considerem grans problemes, no ens aturem a avaluar un gest senzill, digne de gratitud, per la capacitat que té d'ajudar-nos a provocar un somriure o evocar un record, just quan més ens cal. No és tan sols aquest àlbum de cançons, que, amb el temps, ha merescut un disc dur exclusiu per recopilar-lo, sinó el privilegi de comptar amb una persona que, des que va fundar el necessari Club de la Cançó, ha esmerçat bona part de les seves emocions a despertar les nostres, omplint la ciutat del llenguatge més universal i resolutiu a l'hora de conviure: la música.
Estic segur que algunes i alguns que esteu llegint aquestes ratlles teniu la mateixa sort que jo i rebeu setmanalment i incondicionalment una nova peça de l'àlbum; tan segur com que entre tantes trameses hi heu trobat aquelles notes o aquella lletra capaç de ressuscitar en la memòria un instant de vida que ens ha marcat i que tenim emocionalment associat a una cançó.
Més de cinc-centes composicions de tots els gèneres, èpoques, indrets i idiomes, donen per a molt; però sobretot serveixen per descobrir la diversitat de la música, la capacitat que exerceix per omplir la solitud, la proximitat al més necessari per alimentar la imaginació i, sobretot, la generositat per fer-nos sentir vius. És clar que sense música la vida seria un error i aquest entranyable company eixelebrat mereix el nostre agraïment, per la seva impagable tossuderia a l'hora de recordar-nos que darrere d'una emoció sempre hi ha una cançó.
Gràcies per la música, Josep Maria, com tu dius en el text que cada setmana acompanya la nostra cançó, les escoltem i les gaudim, tant com ho fem de l'amistat d'una persona que ha triat la música per fer-nos adonar que la vida sona molt millor i més afinada mercès a petits detalls com els teus.
