Una de les notícies de l'actualitat d'aquests dies és la pèrdua de vides humanes a Qatar a causa de les obres que s'estan efectuant per al campionat mundial de futbol del 2022 .
El diari britànic The Guardian ha denunciat que 6.751 persones han mort a Qatar des que fa 10 anys van iniciar-se les obres per acollir el campionat. Una mitjana de 12 persones per setmana. Treballadors immigrants morts procedents de la Índia, Pakistan, Nepal, Sri Lanka i Bangladesh. El rotatiu britànic afegeix que el nombre de defuncions podria ser superior ja que hi ha països que també proporcionen mà d'obra com Filipines i Kenia que no han desvelat el nombre dels seus ciutadans difunts. Unes infernals jornades laborals i un salari de misèria.
Qatar és la tercera reserva mundial de gas natural i també figura en els llocs capdavanters com a productors de petroli. Amb aquesta indústria l'emirat s'ha convertit en el país amb major renda per capita del món. Curiosament dels gairebé 3 milions dels seus habitants (2.832.067) el 78% són immigrants (més de 2 milions) molts dels quals s'hi han desplaçat per treballar en les obres del campionat de futbol. Del total de la població actual només unes 300.000 persones són considerades com a ciutadans/es de Qatar.
Amb les obres del mundial es calcula que Qatar gastarà 200 mil milions de dòlars en infraestructures: 7 estadis de futbol, un nou aeroport, autopistes, hotels... fins i tot una ciutat nova que acollirà la final del campionat mundial. Lusail, la nova ciutat en ple desert per a 250.000 habitants, disposarà de 35 hotels, 4 hospitals, camp de golf...
Els estadis que s'estan acabant de construir són espectaculars. Tenen un aforament per acollir entre 40.000 i 80.000 aficionats i una vegada acabat el torneig mundial alguns d'ells reduiran la seva capacitat i reconvertiran el seu espai en restaurants, botigues...
Els immigrants, fonamentalment asiàtics, han de treballar en unes deplorables condicions d'esclavatge, sense drets laborals ni sindicats que els defensin. Altres, com els esportistes d'elit que han escollit Qatar com a final de la seva trajectòria esportiva, viuen envoltats de sumptuosos privilegis.
Les declaracions efectuades per l'exjugador del Barça (avui entrenador de l'equip de futbol catarí Al-Sadd) lloant les excel·lències d'aquest emirat van provocar força indignació a les xarxes socials. El privilegiat Xavi Hernández va oblidar-se de denunciar la vulneració dels drets humans, de la manca de llibertat, del inhumà tracte amb el treballadors immigrants, de la discriminació de la dona...
L'any passat Amnistia Internacional va denunciar que molts dels treballadors immigrants que treballen en la construcció dels estadis portaven mesos sense cobrar i són allotjats en uns abarrotats campaments en unes condicions indignes. L'ONU ha denunciat també la discriminació racial que pateixen els immigrants.
Mentre uns viuen en una luxosa bombolla, altres malviuen en una misèria inhumana. Una més de les moltes injustícies d'aquest món.
