Vaig haver de llegir dues vegades (perquè no acabava de creure'm el que llegia), l'article, «Pocs contenidors cremats» (Regió 7, 24 de febrer de 2021), de la Sra. Carlota Riera, degana de la facultat de Ciències de la Salut de Manresa.
La Sra. Riera elogiava els joves que, en les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél, «necessiten expressar la seva ràbia i indignació», així com que hagin de «reaccionar-hi de la forma que els sembli proporcional i necessària».
No em puc creure que la Sra. Riera justifiqui els aldarulls que provocaren una minoria de joves que van destrossar aparadors, van cremar contenidors i van robar a les botigues. I per això la Sra. Riera deia al seu article, que pagaria «gustosament els bancs i contenidors cremats que calguin». Evidentment també haurà de pagar (de fet ho pagarem tots) les destrosses a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Vic. Això sí, no entendria que la Sra. Riera cregués que hi va haver poca violència a la caserna de Vic, ni que, igual que amb els contenidors cremats, justifiqués l'assalt a aquesta comissaria i al Capitoli o la crema d'un furgó de la Guàrdia Urbana a Barcelona.
Crec que cap persona ha d'estar a la presó per la lletra d'unes cançons. I també sé de la desesperació de molts joves que no veuen un futur millor. Però no crec que la ràbia i la indignació s'hagin de transformar en violència, en atacs indiscriminats a comerços i a la comissaria de Vic, ja que el malestar social no justifica «els actes violents que hem viscut», com deia molt encertadament el Sr. Jordi Molet (Regió 7, 25 de febrer de 2021).
Jo també valoro els joves «que no es conformen, no callen, no acaten». Però que ho fan sense violència. Com han estat no violentes les nombroses manifestacions cada 11 de setembre. Amb civisme i respecte. Com han demanat sempre els presos polítics.
No crec que la Sra. Riera justifiqués els joves que, en compte de cremar contenidors, trencar vidres i robar a les botigues, cremessin les taules i les cadires de la facultat de Ciències de la Salut i trenquessin els vidres de les aules. O que haguessin cremat el seu cotxe.
Crec, com ho creuen molts joves, que hi ha formes més belles, creatives i generoses de clamar i de lluitar per la llibertat. Perquè l'odi només genera desolació, mentre que la força de l'amor és el que transforma el món. No les pedres ni els contenidors cremats.
Gandhi deia que «la violència és la por als ideals dels altres». I Martin Luther King, que «la violència crea més problemes socials que els que resol».
A aquests joves plens de ràbia, els diria que tinguessin present la regla d'or de l'Evangeli: «Tot allò que voleu que els altres us facin a vosaltres, feu-ho també vosaltres a ells» (Mt 7:12). I que recordin també, com deia Gandhi, que «no hi ha un camí per a la pau», perquè només «la pau és el camí». Perquè és la pluja que fa florir les flors, no els trons.
