Barça-Catalunya, Madrid-KK. Com que el Barça és Catalunya, ser del Barça és ser dels bons. Quan som els bons, el que fem està ben fet. Si soc el capità general dels bons, el que faci estarà deu, cent, mil vegades ben fet. I els que van en contra meu van en contra dels bons; per tant, són dolents, i contra els dolents tot s'hi val. Els desactivaré. Els enfonsaré si cal. Gastaré els diners que facin falta. I tothom hi estarà d'acord perquè les meves accions són mogudes i motivades pel gran interès superior que ens agermana. Tots units fem força! El bon català del Barcelona es fa, el català qualsevol es fa de l'Espanyol i el que es fa del Reial Madrid és un català... (piiip).

I llavors, un dia, resulta que no. Que els directius pleguen, que milers de socis reclamen una moció de censura, que uns periodistes et despullen, que la policia t'investiga i que acabes detingut i acusat de delictes econòmics. Vas guanyar unes eleccions quasi per aclamació i de sobte t'arrosseguen pel fang. Què ha passat? Dues coses. Una, que no tot s'hi val. L'altra, que el futbol és un negoci atzarós on tot depèn del caprici d'una pilota que de vegades va on tu vols i de vegades fa el que li sembla. I quan s'acumulen les humiliacions mentre el Madrid enfila campionats europeus, de tot se t'acusa, res no se't perdona i els qui t'aplaudien ballen mentre t'escorxen.

Adrià Soldevila, Sergi Escudero i Sique Rodríguez, guanyadors del premi Josep Maria Planas de periodisme d'investigació per haver destapat el Barçagate, són els nostres Bob Woodward i Carl Berstein, els periodistes del Washington Post que van destapar l'escàndol Watergate fa gairebé mig segle. Oliver Stone va retratar Richard Nixon, el president dels Estats Units trampós i paranoic que va dimitir per aquell afer d'espionatge i encobriment, dret davant un retrat de John F. Kennedy, reflexionant sobre l'estima que el poble encara li tenia, i que a ell li negava. Reflexiona Josep Maria Bartomeu davant de la fotografia d'algun predecessor?