Segons dades del Ministeri de l'Interior, el confinament feia caure un 41% els delictes a Barcelona, mentre les infraccions penals arreu de Catalunya baixaven pràcticament un 28%, l'any 2020, tot i que les relacionades amb el tràfic de drogues augmentaven un 63,7%. A Manresa els delictes denunciats van baixar força menys l'any passat i es van situar en un 13,3%, però els robatoris a cases es van reduir un 60%. Així el torn d'assistència penal d'ofici gairebé no ha treballat i la instrucció ha caigut en picat. Tot i essent més baixa que la mitjana catalana, el funcionament dels jutjats manresans hauria d'haver millorat per simple lògica. Però no ha estat així, ni pel que fa a la part civil (instància) ni pel que fa a la part penal (instrucció). És evident que hi ha hagut una baixada de l'activitat delictiva, però s'ha notat poc en el funcionament de la justícia. Durant la primera quinzena del confinament i arran de les restriccions de mobilitat decretades, es considera que l'activitat delictiva a l'Estat espanyol va baixar més d'un 70% de mitjana, tot i l'augment de delictes relacionats amb internet, molt especialment dels anomenats ciberdelictes. Sense que hi hagi dades exactes es pot afirmar per l'evidència del descens que s'ha experimentat, demostrable en el fet constatat per una gran part dels advocats adscrits al torn d'ofici, que pel que fa a l'assistència penal han vist reduïda la seva activitat de manera considerable, i parlant amb alguns d'ells, es constata el comentari general, que durant guàrdies senceres, no han hagut de fer cap assistència durant mesos.
Aquesta constatació hauria d'haver tingut un fort impacte en partits judicials com el de Manresa on hi ha 8 jutjats d'instància i instrucció, amb jurisdicció per tant en els àmbits civils i penals. Havent baixat la part delictiva, caldria pensar que això hauria de tenir un impacte que no veiem reflectit enlloc. El col·lapse de la justícia ve de lluny i durant l'estat d'alarma la manca de recursos amb els que s'ha treballat i el propi sistema de funcionament dels jutjats no han permès aprofitar aquest descens de l'activitat en aquest àmbit. Altra cosa, ben diferent, és que certs ordres, com el mercantil o el social, hagin vist incrementada, en molt la seva activitat, pel que fa als expedients de regulació d'ocupació, o la sol·licitud de concursos. És cert que la justícia durant la pandèmia i l'estat d'alarma, no ha deixat de funcionar, tant pel que fa als jutjats de guàrdia com tots els altres ordres jurisdiccionals, en unes condicions molt precàries i sense els mitjans adequats. Senzillament, no estaven preparats. La burocratització i el funcionariat continuen marcant la pauta d'una justícia excessivament lenta. Un altre debat és si la intervenció de justícia respecte les normes dictades per l'Administració, sobre les restriccions adoptades, han estat adequades o s'han extralimitat en les seves funcions. Acceptant que en l'actual règim constitucional espanyol correspon a la justícia la revisió dels actes administratius, som molts els que pensem que hi ha hagut una extralimitació en les seves funcions, i fins i tot en alguns casos, la impressió és que s'ha incorregut en l'arbitrarietat.
