El conseller d'Ensenyament en funcions de la Generalitat potser s'acomiadarà aviat del seu càrrec. Cessi o no, deixarà el seu nom a l'acció de «fer un Bargalló», consistent a plantar un grup de pares mentre l'escolten rere d'una tanca. La fugida es va produir quan el veterà polític va demanar, enmig d'una llauna seva, si hi havia algun periodista escoltant. En sentir un «Sí, la Televisió de Navàs», va regirar-se, va oferir-los l'esquena i va posar distància amb ells sense ni tan sols acomiadar-se. Se'n podia deduir l'ànsia per plegar. Potser no l'hi volen i ho sap des de fa temps. Algú que vol repetir, estima el càrrec o respecta els interlocutors trobats en ruta per Catalunya no deixa plantats uns ciutadans (votants) de tal forma. Com sol passar en època digital, l'oportú vídeo del testimoniatge de la seva estada s'ha fet viral i es troba a Internet, replicant-se a bon ritme a les xarxes.
Tot va succeir en aquell punt on el Bages perd el seu nom en favor del Berguedà: Navàs. El marc que enquadrava l'escena relatada és un clàssic de l'ensenyament secundari català. Un entorn de duresa paisatgística urbana. En un terraplè groguenc, unes tanques verdes i un descampat acullen uns barracons en lloc de classes d'obra. Fins i tot hi apareix una vella rulot pintada de colors pastel. Som a Navàs, però si canviem la indumentària dels figurants per unes gel·labes seríem em un poble sahrauí a prop d'Alger. Terra sorrenca fent de pati i la primera vergonya del primer responsable de les escoles del país a la vista.
Anem per la segona. La vila disposa de centres concertats de caire religiós i s'acaba d'anunciar el seu pas a titularitat pública. Els pares dels alumnes del centre públic (amb les aules prefabricades de silents testimonis al darrere) mostraven al conseller les serves reserves i protestes amb pancartes sobre aquesta integració, els costos d'obres a assumir en un edifici propietat del bisbat i el lloguer que caldrà pagar-los. Amb desgana, el polític desgranava arguments sincopats, rebatent els retrets que li feien els presents. En arribar, havia provat d'evitar-los tot anant rere un talús mentre parlava amb un portaveu dels protestants (un truc gastat). Tota l'estona acompanyat del seguici habitual, en aquests casos, de consellers en itinerància.
En saber-se enregistrat per un càmera local, va fugir cames ajudeu-me. El que ve a continuació és opinió pura i dura. Una escapada sense cap mania en saber-se enregistrat és inadmissible. No val per a ell el dret a la intimitat o a la reserva. Enmig del carrer, un home públic parlant amb ciutadans d'aspectes de la seva cartera no pot rebutjar l'escrutini dels mitjans en cap circumstància. El dret a la informació de la res pública ha de ser amb totes les conseqüències. Cal saber-se tot fins a un mil·límetre d'on comença la vida privada de les persones amb responsabilitats. Algú que fa aquestes espantades demostra que no té un discurs net i, a més a més, es tira un tret al peu. Per cert, les cargoleres en lloc d'aules són allà fa onze anys.
