Una generació més tolerant, respectuosa amb el medi ambient, que sap idiomes, amb molts coneixements, que no es fixa en els beneficis sinó en el benestar personal... Sí, els millennials -els que de ben petits anàvem al videoclub i no ens costa adaptar-nos a les novetats tecnològiques- i la Generació Z, que els sociòlegs anomenen nadius digitals, tenen aquestes qualitats. Però si tot fossin flors i violes, el món no aniria una mica millor? El que realment defineix els que estan per sota dels 40 anys és la precarietat laboral i el fet de mantenir un estil de vida que no sembli que van justos de diners a final de mes. Una treballadora social d'un poble del Bages em comentava que a l'Ajuntament s'adrecen majoritàriament immigrants a demanar subvencions, però que coneix força gent nascuda a Catalunya, i de llinatge autòcton -per dir-ho d'alguna manera- que reuneix les condicions per demanar un ajut, però que mai no trepitjarà el departament de Serveis Socials perquè vol evitar que els veïns del municipi sàpiguen que té problemes econòmics. En comptes d'això, aquests potencials usuaris prefereixen trobar liquiditat demanant un préstec al banc. És realment una llàstima que les aparences desvirtuïn una de les raons d'existir de l'administració, la de garantir la igualtat d'oportunitats. En tot cas, és una actitud que també defineix aquestes generacions. Per tenir una vida saludable consumint productes de quilòmetre zero, practicar esport per la necessitat imperiosa de cuidar-nos, aprendre idiomes i poder dir que el benestar personal és més preuat que els beneficis, es necessita una bona cartera. I aquí ens topem amb contradiccions. En una discussió amb amics sobre aquestes qüestions, em comentaven que la compra més barata segurament no és la més responsable, però quin marge de maniobra ens queda si els sous són tan baixos? És un peix que es mossega la cua. El reconegut dissenyador de moda de Balsareny, Albert Villagrasa, director creatiu de la prestigiosa marca de roba Antonio Miró, es desesperava en una entrevista a aquest diari per la forma de consumir de molts joves. Ell defensa tenir poca roba, però de qualitat. Però en aquestes generacions n'hi ha que segueixen una altra filosofia per penjar fotografies a l'Instagram amb roba sempre diferent que quedi bé a les imatges. Els darrers anys ha saltat a la palestra Fashion Nova, una marca que ven online molta roba que sembla cara, però que en realitat està tirada de preu. Com ho fan? Condemnant a la misèria els treballadors.