Facetes i mascaretes

El 2018 a Espanya es van operar d'estètica més de 400.000 persones. La franja d'edat que més s'opera és la situada entre els 30 i els 45 anys. Casualment, el mateix dia que llegia aquesta estadística havia quedat amb algú per una qüestió de feina. En arribar ens vam saludar amb les mascaretes posades i, després que donéssim negatiu en un test d'antígens, vam obrir finestres i ens les vam treure. Una vegada a cara descoberta, oh sorpresa!, aquella persona tenia una cara inesperada. Amb la mascareta, els seus ulls i el seu front feien la sensació de tenir unes altres faccions. No sé quines, però la meva tendència innata a completar la informació de la mitja cara que em falta em va fer imaginar una cara diferent a la seva. Portava bigoti i em va cridar l'atenció el seu somriure obert i, sobretot, unes facetes dentals incomprensiblement immaculades, d'un blanc lluent inimaginable. Allò no era un rudimentari emblanquiment dental, el que aquell senyor exhibia era el més semblant a les rajoles del meu bany. Es tractava d'unes fundes tan artificials i tan impossibles en un ésser humà que no vaig poder deixar de mirar-li la boca l'estona que va durar la reunió. Era una persona simpàtica i afable, i parlava i somreia alhora. Se'l notava satisfet de les seves rajoles, les quals mostrava de bon grat i convicció. Accepto que algú vulgui millorar el seu aspecte, sigui quin sigui, el de les seves dents, el dels seus pits, el dels seus llavis o del que sigui; però superar els límits del que pugui semblar natural té els seus riscos. Un d'ells, distreure el teu interlocutor en reunions de feina. Durant la reunió, aquelles dents em van sostreure l'atenció, de sobte vaig reparar que sobre l'esmalt dels seus incisius superiors es reflectien les persianes de la finestra que tenia al davant. Allò em va entretenir encara més. Em vaig divertir rumiant si jo mateix, en acostar-m'hi, podria veure'm reflectit en aquella superfície. Una reunió espatllada.