06 de març de 2021
06.03.2021
Regió7

Jesús s'enfronta a la dinàmica del temple

05.03.2021 | 22:10
Jesús s'enfronta a la dinàmica del temple

Jesús, segons l'Evangeli de Joan, en dies propers a la Pasqua, va entrar al temple de Jerusalem i en va foragitar els encarregats del canvi de moneda i els mateixos venedors d'animals per al sacrifici, que era la part més essencial del culte jueu. I va donar una raó per fer-ho: «Heu convertit en mercat la casa del meu Pare». Els jueus es defensen: «Ens pots presentar un senyal per fer això?» Però Jesús els porta al límit: «Destruïu-lo i en tres dies l'edificaré». Impossible li responen: «Fer aquest hem tardat 46 anys!». El narrador ens aclareix que es referia al seu cos i que els seus deixebles, després de la Resurrecció, es van recordar que ho havia dit. Es tracta, per tant, d'un gest profètic i rupturista amb allò que s'estava fent al temple. Més endavant, Jesús diu a la samaritana: «El lloc on adorarem el Pare no serà ni en aquesta muntanya ni a Jerusalem, els autèntics adoradors adoren el Pare amb Esperit i veritat» (Jn4,21b)

Tota religió tendeix a la sacralització de persones i coses. Malgrat la invectiva profètica: «Misericòrdia vull i no sacrificis» del profeta Osees(6,6), quan després de l'exili es torna a restaurar el temple de Jerusalem, es restaura també el poder dels sacerdots i se sacralitza tot el que es relaciona amb el temple i el mateix dissabte. Temple i dissabte són realitats sagrades i inviolables que creen por i dependència, a les quals Jesús s'enfronta una i altra vegada.

Amb la desacreditació del temple de Jerusalem, Jesús sacralitza l'interior de tota persona on actua l'Esperit. No calen diners per pregar, el que cal és llibertat per fer-ho, font de tota pregària. Altres escrits del Nou Testament insistiran que el veritable temple són els nostres cossos. En llenguatge d'avui, els temples són les persones. I com més desfigurades estan més pengen de la creu i preguen fins i tot a crits ; desnonades o en vies de ser-ho; tancades en campaments; enganxades a les tanques metàl·liques; afamades, malaltes i moribundes... ben a prop nostre! Girem-hi la mirada, no fos que convertíssim les creus dels temples en un ídol més! La nostra pregària, amb l'esperança als llavis, no pot desentendre's de la justícia!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.