Comencem a anar tard. Fins divendres al matí encara no s'ha anunciat cap acord de cara al nou Govern de la Generalitat. És cert que dimecres passat hi va haver un senyal positiu d'unitat independentista en la proposta de resolució que JxCat, ERC i la CUP van presentar com a resposta conjunta a la querella que la Fiscalia ha plantejat contra el president del Parlament i tres membres de la mesa, entre ells la bagenca Adriana Delgado. La resolució és explícita i defensa el dret del Parlament català de tractar tantes vegades com vulguin els diputats i diputades, qüestions com el dret a l'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya. Aquesta voluntat d'actuació conjunta en les qüestions fonamentals és la que ara ha de predominar del tot. Tothom sap que cada formació política té el seu programa, però hi ha moments en què l'objectiu comú, que és la independència, ha de fer superar qualsevol diferència que els separi. Ningú no entendria que no fos així ara que l'independentisme ha sobrepassat el 51% dels vots i ha aconseguit més diputats que mai. I ja queda poc temps: divendres que ve, 12 de març, s'ha de constituir el nou Parlament, i abans calen acords bàsics per engegar la legislatura.

Perquè mentrestant la repressió no s'atura. No n'hi ha prou amb la querella contra la mesa del Parlament. Acaba de començar també un judici insòlit contra els components de la sindicatura electoral de l'1 d'octubre del 2017, que era l'òrgan que havia de garantir que el referèndum fos transparent i correcte. El fet és que els juristes i acadèmics ara jutjats no van poder ni tan sols fer les funcions que els corresponien perquè van ser amenaçats amb una multa diària de 12.000 euros que els va obligar a renunciar al seu càrrec. Malgrat això, dimecres va començar un judici contra ells, tot i el suport de diverses organitzacions internacionals. I tot encara és més greu quan es constaten dues formes oposades d'administrar justícia. D'una banda, s'emprenen accions judicials contundents contra la mesa del Parlament i la Sindicatura Electoral i es considera que allò que canten els rapers Valtònic i Pablo Hasél és absolutament condemnable i mereix presó o exili. Però, en canvi, es decideix que el militar que en un xat deia que caldria afusellar 26 milions d'espanyols no es pot castigar perquè només feia ús de la llibertat d'expressió.

Aquesta inacceptable doble vara de mesurar s'aplica igualment a favor de la monarquia. Se li disculpa tot, malgrat que la seva popularitat s'hagi ensorrat en els darrers anys, especialment a Catalunya, amb un suport que ni arriba al 25% dels catalans. El mateix vicepresident del Govern espanyol acaba d'assegurar que, a causa de tanta corrupció, es va obrint cada cop més «un horitzó republicà». De fet, l'horitzó de la república catalana és ben obert des de fa temps i es va reforçar amb el discurs reial del 3 d'octubre de 2017. La realitat és que cada dia més gent es fa la pregunta clau: de què serveix en aquest moment la monarquia?