06 de març de 2021
06.03.2021
Regió7

L'alegria a casa dels pobres

05.03.2021 | 22:10
L'alegria a casa dels pobres

Dijous de la setmana passada es van complir 25 anys del dia en què el TDK Manresa va guanyar la Copa del Rei de bàsquet. Els afeccionats manresans tenen gravada al cap la data del 25 de febrer del 1996 amb la mateixa nitidesa amb què els escolars teníem memoritzat el dia que Colom va descobrir Amèrica. Aquest diari va treure un suplement especial, amb un número facsímil del que havia publicat l'endemà d'aquell esdeveniment, i alguna televisió va dedicar uns minuts a recordar aquella efemèride. Quan d'aquí a un parell d'anys s'escaigui el 25è aniversari del dia que el Manresa de bàsquet va guanyar la lliga, és d'esperar una commemoració encara més sonada. L'excepcionalitat d'aquelles dues proeses és el que les converteix en memorables. Quan mires el palmarès de la Copa i de la lliga ho entens de seguida. Per als manresans, guanyar un d'aquells dos títols és una cosa històrica; per als seguidors del Barça o del Reial Madrid és una rutina. Els dos grans equips ens passen la mà per la cara, i estan tan tips de guanyar temporades, d'aixecar copes i de cantar victòries tantes vegades que ja han perdut el compte. Però també, per això mateix, mai celebraran un aniversari com el del Manresa, seria absurd.

Ser d'una ciutat de les mides de la nostra té avantatges com aquest, igual com en té ser fill de Vic, de Reus o de Vilafranca. Si hi rumies una mica, t'adones que néixer en un lloc així t'ofereix unes possibilitats que no tindries havent nascut a Barcelona, o a Madrid o a València. De la mateixa manera que un polític que es presenti per diputat al Parlament espanyol per la província de Sòria, tan poc poblada, necessita molts menys vots per ser escollit que un que es presenti per la de Sevilla, ser d'una ciutat com Manresa fa que un ho tingui molt més fàcil per a moltes coses. Des de ser elegit alcalde fins a ser anomenat fill predilecte... passant per poder tenir un espai al diari com aquest que tinc jo. Sé que a Barcelona m'hauria de conformar escrivint cartes al director. Clar com l'aigua. Tan clar com que el Marc Márquez, «el pilot de Cervera», havent fet el mateix no sentiria l'escalf de tots els seus conciutadans si en lloc de ser d'allà hagués nascut a una gran capital.

Ser dels modestos acaba compensant. I l'èmfasi amb què aquests dies s'ha recordat aquella copa guanyada fa vint-i-cinc anys ens ho demostra. No totes les dites tenen raó. No sempre és cert que l'alegria duri poc a casa dels pobres. De vegades dura i s'assaboreix molt més que a casa dels rics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit