Carles Porta no podrà fer mai un Crims dedicat als Borbons, perquè la història explicada hauria de tenir un final feliç, sense sang, ni sospitosos, ni misteri, ni música d'intriga de fons. Ni assassins, és clar. PSOE-PSC, PP, Vox i Cs li prohibirien posar llum en la foscor, i si s'atrevia, la tropa de la fiscala Delgado i els sequaços del poderós Lesmes l'empaitarien fins a la catorzena casa de Tor. Poca broma.

Només cal veure la butlla que té la família reial espanyola per fer i desfer al seu aire, sense que ningú els pugui tirar en cara res. Ni exigir que compleixin les regles de comportament cívic. Ni que donin exemple de compromís social. Ni respecte per les lleis que obliguen tothom de la mateixa manera. Amb l'afegitó que als patriarques borbons fins i tot els eximeixen de qualsevol responsabilitat perquè, segons la constitució feta a mida, són inviolables i irresponsables dels seus actes. Manoi! amb una màniga moral tan ampla com gaudeixen per dur la vida dissipada que practiquen, sembla evident que les misèries terrenals d'aquesta nissaga només donarien per a un culebrot televisiu de sobretaula, adreçat al públic del Sálvame i de La isla de las tentaciones, àvid d'escàndols, luxúria, fal·lera per la tafaneria i el llibertinatge. No sé si l'enyorat Benet i Jornet s'hauria atrevit a escriure el guió d'una sèrie amb aquest argument, o si el díscol Àngel Llàcer embogiria per portar als escenaris teatrals una obra titulada La jaula de los borbotones...

En tot cas, allò que sí que es pot esperar enmig de tant desvergonyiment com acompanya la monarquia espanyola és el desenllaç, el somni humit d'aquells que defensen el règim del 78 a cor què vols: que l'emèrit torni abans de morir, embolcallat en tantes flassades mediaticoblanquinoses com li estan fent a mida, després de l'exaltació perpetrada el 23-F passat com a premonició dels funerals d'estat, amb pompa i benediccions eclesials incloses, amb què l'acomiadaran. Poca broma, tampoc, perquè, pel que sembla, no tardarem gaire a comprovar-ho.

Mentrestant, si voleu, podem entretenir-nos a fer càbales sobre la composició del nou Govern català, o pel rerefons de tanta indignació mostrada pels estralls i la pèrdua d'imatge de l'economia catalana a causa dels saquejadors incontrolats (en contraposició al silenci estrepitós sobre l'espoli fiscal que retalla benestar i serveis bàsics dels catalans), per exemple. Tanmateix, també cal començar a preveure què passarà el dia que donin per amortitzada la monarquia postfranquista i passin a la definitiva fase de l'emblanquinament de José María Aznar com a futur cabdill «de la unidad de la patria». Poca broma: han demostrat tenir poder per fer-ho i que sigui «legal».