09 de març de 2021
09.03.2021
Regió7

L'Aurora Bertrana, Berga i l'exili

08.03.2021 | 22:56
L'Aurora Bertrana, Berga i l'exili

Aurora Bertrana va passar els seus darrers anys al Berguedà. Va morir a Berga l'any 1974. Va ser enterrada al cementiri de la ciutat, en un nínxol de la família Güell-Cardona. Nombrosa gent de Berga la va ajudar en els seus darrers anys, com els Cardona, el mateix mossèn Armengou i Conxita Bassols, l'esposa del doctor Aymerich, que li va mecanografiar molts dels seus darrers escrits. De jove, va passar un estiu a Berga amb el seu pare, Prudenci Bertrana, a la desapareguda fonda Sant Antoni, de la plaça de les Fonts. Va fer diversos articles per a la prestigiosa revista barcelonina D'Ací i d'Allà sobre el seu estiueig berguedà, mentre que el seu pare els feia, amb la mateixa temàtica, al diari La Veu de Catalunya .

S'acaba de publicar un treball sobre la seva vida a l'exili, per Susanna Tavera, de la Universitat de Barcelona. L'autora hi explica que l'aixecament militar la va agafar a cal Gambo de l'Escala, que després va tornar a Barcelona, i que a les seves memòries va escriure «sense esglésies ni sants, sembla una Barcelona falsa, postissa, gens catalana, estrangera». Tavera afirma que, «a diferència del seu marit, que plantejava fugir a l'Espanya nacional (l'Espanya franquista), ella va preferir romandre a Barcelona fins que el juliol del 1938 va marxar a Ginebra cercant l'acollida de la seva família política. Els parents no l'acolliren com esperava; li resultà difícil trobar feina fins a l'hivern del 1949», quan va decidir retornar a Catalunya. Cal llegir aquest treball per copsar la vida d'Aurora Bertrana i com de difícil era la vida a la Barcelona després del juliol del 1936. El 36 i els immediats van ser anys negres per a la ciutat, amb la crema d'esglésies i l'assassinat de capellans, de missaires i de gent de dretes, que van morir pel seu càrrec o per la seva ideologia política.

L'editor Josep Lluís Martín i Berbols ha publicat el treball de la doctora Tavera, catedràtica jubilada de la Universitat de Barcelona (col·lecció Referents 13, editat pel Memorial Democràtic i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya). En aquest volum també hi ha un treball sobre la guerra civil al Solsonès en un article del doctor Manuel Pérez Nespereira, Coneguts i anònims, on narra els luctuosos fets solsonins dels assassinats a Villorbina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit