El passat dilluns 8 de març vam tornar a commemorar el dia de la dona treballadora, o el dia internacional de la dona. La data fixada es remunta a un seguit de fets ocorreguts durant el període de la revolució industrial (mitjans del segle XIX), i en relació amb l'inici de les vagues que milers de dones treballadores van impulsar per protestar per les míseres condicions laborals en què es trobaven, reivindicar millores salarials, una retallada de l'horari laboral i la fi del treball infantil.

Molts aspectes han canviat, afortunadament, des d'aleshores. Tot i que encara estem lluny del que podríem considerar una societat igualitària, certament hem iniciat un camí ferm i persistent que és necessari no aturar. Perquè encara no està tot fet, i perquè hi ha països on encara està tot per fer. Per això és un dia important, i per això hauríem de fer que cada dia fos vuit de març.

Tinc dues filles petites, i acostumem a anar a dormir llegint un o dos contes cada vesprada. Un dels llibres que tenen a la tauleta de nit és Contes de bona nit per a nenes rebels. És un recull de la història de 100 dones que han destacat en camps ben diversos, camps sovint considerats com a masculins i en els que s'han hagut d'obrir camí les dones. El conte té un títol desencertat, des del meu punt de vista, perquè la rebel·lia ha de ser de les nenes, sí, però també dels nens. Com el 8 de març, que ha de ser terreny de reivindicació de tots; de dones i homes. Però tornem als contes i a les vesprades familiars: les cares de perplexitat que posen quan llegim les històries de les dones que hi ha recollides, són un poema. I jo, fent posat seriós i semblant segura de mi mateixa i del món en què vivim, els explico i els transmeto la importància de la igualtat entre nens i nenes, nois i noies, homes i dones. Però us confesso que hi ha dies que, per dins, no sé a on amagar-me. Perquè tampoc jo no m'ho puc creure. Els veig les cares amb els ulls oberts com plats, i m'avergonyeixo de la humanitat que ha permès que la història s'escrigui de forma tan injusta i desigual.

Per això, ara que hem iniciat la marxa, ja no podem permetre que s'aturi. Encara tenim camp per córrer en la igualtat d'accés als llocs de treball, especialment els més qualificats, així com en condicions de vida i conciliació familiar. Les nostres filles descarten, abans de fer sis anys, poder-se dedicar a camps del saber aparentment complicats (matemàtiques o enginyeries, per exemple), perquè creuen que tenen menor potencial i intel·ligència que els nens. I se'm posen els pèls de punta, perquè la interiorització d'aquests estereotips la provoquem entre tots. Per això és tan important que els facilitem referents femenins en tots els àmbits, que els regalem jocs de ciència, construcció i programació, i per això cada dia ha de ser 8 de març. L'apoderament de les dones és indestriable del progrés col·lectiu.